Sapiguem estar a l’alçada del moment que ens toca viure

Tal dia com avui, un 18 de febrer de 2006, una gernació de catalans vam participar en la mobilització convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir 'Som una nació. Tenim el dret a decidir'. Aquella manifestació va ser un punt d'inflexió en la capacitat de mobilització d'una societat que podia semblar endormiscada.
 
Aquell dia ens manifestàvem a favor de la voluntat sobirana del Parlament de Catalunya -que havia aprovat per àmplia majoria un Estatut ambiciós- i en contra de les retallades que planaven sobre l'Estatut l'endemà mateix d'haver estat aprovat.
 
Era aquell l'Estatut que el president espanyol Zapatero havia promès que acataria. Ingènuament, molts hi van creure o hi van voler creure. Dissortadament el líder del PSOE va tornar a demostrar quina és l'actitud de l'Estat espanyol cap a Catalunya i quin és el valor de la paraula dels mandataris espanyols.
 
Han passat set anys, s'han succeït les mobilitzacions amb una participació creixent, l'autonomisme ha quedat en evidència i superat pels esdeveniments, el pretès federalisme que alguns encara propugnen com a pedra filosofal s'ha desfet com un terròs de sucre i paral·lelament una majoria de ciutadans evidencia dia rere dia la voluntat de decidir el seu futur.
 
Paral·lelament l'Estat espanyol ha continuat collant les finances catalanes i asfixiant la nostra economia, una política premeditada que ha acompanyat d'un gir involucionista de caràcter netament espanyolista, posant setge no només la nostra llengua i cultura a tota la nació (de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar) sinó encadenant decisions que deixen en paper mullat un Estatut amb unes costures ja de per si massa estretes.
 
Avui, veiem com cada gest del Govern espanyol representa més patiment per a la societat catalana, com ens han portat al límit de privar-nos dels recursos suficients per cobrir les necessitats bàsiques de la societat catalana, aquells recursos que la nostra societat genera efectivament però que en mans de Madrid són dilapidats en tota de mena de polítiques sumptuoses. Aquesta és una situació de la que hem i haurem de ser molt conscients: qui aboca el país a l'empobriment, la dependència i la subalternitat és un Govern espanyol morós. No ho oblidem mai, ni en els moments més difícils, que n'hi hauran…
 
Per tant, anem per feina. Sabem que el repte que tenim al davant no és fàcil, sabem que tenim enfront un estat d'escassa tradició democràtica i entestat a impedir que els catalans decidim el nostre futur. Ells compten amb la raó de la força. Però nosaltres comptem amb la voluntat insubornable de centenars de milers de compatriotes, de la ferma voluntat de viure i conviure en una societat sobirana i pròspera i de fer prevaler la força de la raó i la democràcia per damunt de tot.
 
Avui som conscients del que ens hi juguem, sapiguem estar a l'alçada del moment que ens toca viure i que ha de portar el nostre país a la llibertat.
 
Oriol Junqueras
President d'ERC