Qui, a hores d’ara, no se n’hagi assabentat és que, o no segueix l’actualitat informativa d’aquest país, o bé no hi viu. M’explico. Sa Majestat el Rei Joan Carles I d’Espanya el van operar d’un nòdul al pulmó el proppassat 8 de maig. El nòdul li va ser descobert, informa la premsa, fa uns 15 dies, i amb la celeritat característica de la sanitat pública catalana, ja l’hi ha estat extirpat.
Aquest fet, per si sol, resumeix d’una manera diàfana, que el successor del darrer dictador feixista espanyol és un privilegiat com pocs n’hi ha. No només ha amassat una fortuna immensa des dels seus anys de pobresa relativa a l’exili, sinó que rep les atencions sanitàries de la comunitat autònoma més espoliada i vilipendiada de l’Estat.
I jo em demano, com és que una persona que ni viu al nostre país ni hi paga impostos (ni aquí ni enlloc), l’operen a un hospital català, i amb una rapidesa tan extrema? Hem de recordar que el Rei no és un ciutadà espanyol qualsevol, ja que la sacro-santa Constitució Espanyola el considera per sobre de qualsevol altre ésser terrenal, sense pagar impostos i sense cap mena de responsabilitats legals pels seus actes, ja sigui matant espècies animals protegides, o amb uns afers econòmics protegits de qualsevol escrutini dels poders públics. Un càrrec públic que no s’ha sotmès mai a consulta popular i que va ser designat a dit pel darrer dictador feixista europeu. Un càrrec, a més, que ostenta amb caràcter vitalici i que pot traspassar a voluntat a un fill seu sense que ningú hi pugui objectar.
El Rei lloa la sanitat pública de Catalunya (i també la de Madrid, no sigui que algú pensi que no és neutral, ell), però s’opera pels millors especialistes, amb tota una planta de l’hospital en exclusivitat absoluta, i amb d’altres tractes especials que afecten negativament el dia dia dels ciutadans d’aquest país. És ben bé allò de cornuts i pagar el beure.
I, mentrestant, els Mossos enfeinats investigant els joves que tenien alguna senyera i estelada penjades al balcó de casa seva, al davant del Clínic. Unes banderes que ja hi eren abans no arribés el pacient real. Per si un cas, nunca se sabe con los catalanes. I els taxistes sense poder ocupar el seu espai legítim. I tota una planta, la luxosa Barna Clínic, i gran quantitat de personal de servei mèdic i de seguretat, per tractar una sola persona, que ni viu aquí ni hi paga impostos, i que a més, té una de les fortunes més grans de l’Estat espanyol.
Són fets com aquest els que hauríen de fer reaccionar la ja llegendàriament pacífica societat civil catalana, i fer-nos veure que, si més no, en una Catalunya independent no hauríem de suportar segons quins personatges…Com sempre, l’autonomia que ens cal, és la de Portugal!
