Sandruscu

Molt bé, Sandruscu, molt bé. Tu hauries venut el Ronaldinho i n’hauries tret molta pasta (i ningú hauria protestat, oi?), tu hauries fitxat l’Henry per quatre duros, tu hauries expedientat l’Eto’o… sí senyor, el que el soci vol sentir! Clar que, per ser justos, també hauries pogut recordar que Eto’o no va ser mai un fitxatge teu i que mai no l’has tragat, que Rijkaard tampoc t’agradava, que segons tu Edmílson és un fora de sèrie i que opinaves que Robinho era la nova figura del futbol brasiler.
Ni tant, ni tant poc. Laporta ha comès errades en aquest darrer any i, certament, el fitxatge d’Henry ha estat un bàlsam contra la memòria que cal tenir. Però també és cert que els fitxatges que s’estan fent responen a un criteri fonamental de la directiva quan es va presentar a les eleccions (un crack mediàtic) i a motius tècnics evidents (posicions que cal reforçar). Parlar a mitges porta a l’engany. Cadascú se’n recorda del que vol. El laportisme posa a la balança dues lligues i una Champions, però també ha de tenir en compte la crisi del bàsquet o fitxatges més que dubtosos com els de Maxi López. Pel seu cantó, Sandro Rossell s’ha de posar la medalla de portar Ronaldinho al Barça (clar que de rebot perquè el Manchester volia regatejar diners a última hora), però també una confiança cega en Edmílson i una desconfiança permanent en tot allò que no havia portat ell (Eto’o, Rijkaard…).
Jo sóc dels qui penso que el tàndem Laporta – Rossell era sensacional i per això m’agrada quedar-me amb els punts positius dels dos, però al mateix temps recriminar allò que no m’agrada dels dos. I aparèixer a TV3 explicant que hauries portat un jugador de primera fila mundial pràcticament regalat… em sembla que és fer trampa. Henry m’agrada, crec que els serveis mèdics li deuen haver fet una revisió a fons i no tinc cap problema ni en el que cobra ni en els anys que (presumptament) s’estarà al Barça. El mateix Rossell sap que si et vols vendre un jugador a l’acabar la tercera temporada (com ell diu que cal fer amb els cracks de fora)… l’hauràs de tenir en contracte per quatre anys, no? Si no, com te’l vens? Quan el jugador acaba el contracte ell negocia solet i el Barça no en veu ni cinc! Pel que fa a l’edat, sóc dels qui pensa que amb una adequada preparació física i un comportament responsable un professional d’elit pot jugar amb 30, 31 i 32 anys. Que li preguntin al Milan que va guanyar l’última Champions! Paradigma d’entrenaments intensos, matí i tarda, físic, etc… i amb un Seedorf (30) o un Maldini (38) a les seves files! A veure, doncs, si no fem trampes. Tothom s’equivoca i té dret a poder rectificar. Per ara, l’era Laporta té crèdit per poder esmenar-se. Un primer any de carregar bateries i de generar il•lusió, un segon any amb la Lliga, un tercer amb Lliga i Champions… i un darrer frustrant. Jo no vull dinamitar el projecte per un any. Per nefast que sigui. Txiki i Laporta poden tirar endavant. Altra cosa serà si l’any que ve tornem a estar en aquestes dates amb els mateixos problemes. Clar que, llavors, també podrem estar tranquils perquè ja sabem que tenim un Sandro Rossell que ens portarà els millors jugadors del món a baix cost, sabent que el president els vol fora en tres anys per fer calaix i amb un futbol base que de cop i volta no pararà de guanyar.