VOX ja mana a Espanya amb només dotze escons a Andalusia. De fet, ja fa temps que talla el bacallà quan moltes de les seves denúncies han prosperat a través de la justícia i avui dirigents catalans en pateixen les conseqüències a presó i exili. Si això no els sembla una prova suficient, escoltin la intervenció d'avui del president espanyol, Pedro Sánchez, sobre Catalunya. Un discurs que l'ha apropat altre cop a la duresa de les declaracions de fa un any quan es pactava l'aplicació de l'article 155 contra l'autogovern català. Una duresa en les paraules motivada per la por que la dreta i la ultradreta l'acabin desbancant de Moncloa. I amb un discurs poruc, la pista d'aterratge serà encara més llarga per l'entrada feixisme espanyol a les institucions (novament).
A més por i més mals resultats electorals, com els que s'han vist a Andalusia, més pals cap a Catalunya. Una política totalment colonialista, consistent a fustigar als de sempre perquè paguin els errors i la mala gestió de socialistes, PP, o del discurs tant barat de Ciutadans i qui convingui. Pablo Iglesias els ha convidat a suavitzar el to, però de Pedro Sánchez avui només hem tret amenaces i mentides. El president espanyol ha arribat a afirmar en seu congressual en una resposta a Joan Tardà, que si Catalunya duia una proposta del 75%, Espanya s'encarregaria de vehicular la proposta que convingués. Fa una dècada, l'Estatut de Catalunya va arribar a les corts espanyoles amb més d'una majoria de tres terços, i se'l van ventilar de manera absolutament indigna: primer amb el pacte Mas-ZP, després amb el ribot de Guerra i, finalment, amb l'humiliació final al TC, el primer dels molts revessos que havien de venir per part de l'alt tribunal contra Catalunya. Quant de cinisme. Aquest mateix dia s'ha sabut que el famós Consell de Ministres del 21D es celebrarà a la Llotja de Mar, en una de les zones més col·lapsables del centre de la capital catalana. Una provocació? Ningú no sap què passarà aquell dia, però la gent no es quedarà a casa.
El Congrés espanyol ha demanat una “ferma, serena, proporcional i contundent”, en boca del socialisme, i els talls a les carreteres dels CDR i la inacció dels Mossos per aturar-los han centrat bona part d'un debat novament esbiaixat per la introducció amb confusió volguda de mil històries sobre la violència a Eslovènia. Però “el patró d'enganys” ve sempre de l'independentisme. Tardà ha respost al president espanyol que no obligui als catalans a tornar a emprendre el camí a la violència, i li ha recordat que “La no negociació serà la seva tomba política”. Campuzano, per part del PDECat li ha insistit amb el fet que el referèndum és inevitable.
Mentrestant, a Catalunya, l'estampa de la jornada ha estat la d'Inés Arrimadas brandant un rètol en plena sessió de control, amb una única paraula: “155”. La dirigent ciutadana ha sintetitzat perfectament el seu programa electoral, i les intencions del seu grup parlamentari. Una veritable indecència i una vergonya de baix nivell discursiu insostenible a la llarga.
