Sánchez canta victòria abans d’hora amb Gibraltar

Pedro Sánchez i Josep Borrell són homes feliços avui perquè el seu ultimàtum d’afegir Gibraltar a l’acord del Brexit amb el Regne Unit ha acabat fructificant. Theresa May ha acceptat que el penyal quedi, en principi, fora de qualsevol acord comercial futur entre Brussel•les i Londres. Així, els britànics hauran de pactar amb Espanya bilateralment el futur del territori, i la UE donarà suport per escrit a que així sigui. Pedro Sánchez diu que, arran d’això, Londres haurà de parlar de cosobirania. Ha dit que l’objectiu final és que l’economia del Camp de Gibraltar no surti perdent tantper tenir el territori britànic al costat. Tot plegat, també, una mostra més del nacionalisme espanyol, que vol Gibraltar encara que sigui aprofitant aquest moment de debilitat històrica britànica mentre no deixa anar Ceuta i Melilla (ni les Canàries!) sota cap concepte. Pedro Sánchez ha fet un bon moviment, si ho veiem des d’una òptica clarament nacionalista espanyola. Però bé, ni l’acord del Brexit està encara signat pels 27 (això passarà demà), ni la Cambra dels Comuns té previst acceptar-lo. I, ni molt menys, amb el gest d’avui Londres concedeix una cosobirania espanyola. Gibraltar, tampoc ho farà, com el seu govern ha afirmat de manera contundent avui. Sánchez canta victòria abans d’hora amb Gibraltar. En qualsevol cas, però, les gestions al més alt nivell de Pedro Sánchez amb Gibraltar demostren que les ganes d’aglutinar tan territori com es pugui dels socialistes són les mateixes que les dels populars. És per això que el referèndum pactat a Catalunya no és possible. Cal forçar la situació molt més que l’1 d’octubre. I amb això ningú ha d’entendre violència, sinó força d’una majoria inapel•lable democràtica.