El passat 20 d’abril van començar els actes de celebració dels quinze anys del naixement de Salvem l’Empordà. La commemoració s’allargarà fins el 17 de juny. En aquest aspecte considero que és un bon moment per tractar la qüestió del tren convencional; ja que “Som Empordà” i també som Empordà ferroviari (en aquest cas em refereixo a l’Alt Empordà) tot i que amb moltes mancances i descoordinacions. Només una dada estadística esfereïdora a tenir molt en compte : el Baix Empordà és l’única comarca de Catalunya de més de 100.000 habitants que, en ple segle XXI, encara no disposa del transport públic del tren convencional.
Salvem l’Empordà, aquesta plataforma cívica vital, nascuda l’any 2002 de la voluntat, la determinació i el compromís d’impulsar -d’una forma més efectiva- una societat més sostenible i humana, a iniciativa de l’Institució Altempordanesa per a la Defensa i estudi de la Natura (Iaeden) va servir per canalitzar moltes lluites cíviques força disperses (localment i sectorialment). D’aquesta manera, a partir de l’any 2005 apareix la Plataforma Defensem el tren de l’Empordà, vinculada a Salvem l’Empordà i l’Iaeden. A l’Alt Empordà, les infraestructures i, particularment, el tren tenen un importància molt destacada. En aquest sentit, ens trobem amb una gran paradoxa. En aquest territori existeixen –travessen la comarca- dos grans eixos viaris: l’N-II i l’autopista AP7 i dos grans línies ferroviàries: el TAV i les línies del tren convencional R-11 i RG1; però, de fet tenim una mobilitat molt insostenible i terriblement antisocial. L’Alt Empordà -el territori ferroviari de l’Empordà- necessita una millora urgent de la línia del tren convencional, per tal de bastir una comarca més sotenible i de trencar la incomunicació de moltes persones que no poden desplaçar-se en vehicle privat (per motius econòmics, de manca de permís o d’envelliment). Ara i aquí, la millora del tren convencional passa, necessàriament, per una dignificació de les interconnexions entre Portbou i Cervera així com per una millora urgent de la intermodalitat i la coordinació entre el tren i l’autobús.
En síntesi, ens calen grans dosis de voluntat política, perquè aquest territori tan disseminat –L’Alt Empordà és la comarca de Catalunya que té més muncipis, un total de 68- disposi d’uns plans per racionalitzar i sociabilitzar la seva mobilitat. On no hi pugui arribar el tren ha d’arribar-hi l’autobús, el microbus o el taxi. I tot plegat molt millor planificat. Tenim molta feina i cal fer-la bé.
