Hi coincideixo. La gent de Catalunya s'ha expressat al carrer amb un milió i mig de persones i a les urnes amb dos milions i escaig favorables a exercir el dret a decidir i a avançar cap a un estat propi. I no ho ha fet per cap aventurisme infantil, romàntic, o manipulada per les perverses elits nacionalistes que menteixen a la població i ensinistren els nens a l'escola. Ho han fet perquè les capes mitjanes i treballadores, fins fa poc allunyades del sobiranisme, han percebut els efectes nefastos de ser espanyol a Catalunya. Confiscats perquè paguen uns impostos molt per sobre dels serveis que els presta l'Estat. Governats per ineficients buròcrates que prenen decisions en funció de prejudicis polítics. Exclosos per la seva identitat cultural i lingüística. Conscients que el marc legal que es dotà a la sortida del franquisme és utilitzat per retornar-hi ara.
Són l'oligarquia espanyola i el seu instrument de poder, l'Estat centralista, els qui amb els seus maltractaments ens obliguen al divorci. Un trauma per la part feble de la parella, que ha d'abandonar sense els instruments de subsistència definits. I amb la part forta amenaçant i agreujant els maltractaments. Però la tasca de la construcció d'un nou estat no és només per allunyar-se dels maltractaments, sinó per millorar tot allò que no ha funcionat en l'statu quo actual. I per això s'ha de fer amb la complicitat del màxim de forces polítiques i socials. No s'entendria que desaprofitéssim el moment per repensar l'administració i acostar-la als models més eficients i transparents d'Europa. I el sistema democràtic, minoritzant els riscos de corrupció, i acostant-lo a les democràcies participatives més avançades. I la piràmide social, injusta comparada amb les nòrdiques, rebaixant els extrems dels qui neden en l'abundància i dels que viuen en la misèria.
Això és canviar l'statu quo a què es referia el president Mas. Caldrà superar, doncs, molts corporativismes, revestits d'ideologies de dreta o d'esquerra, que pretenen que res canviï. És un moment en què, si volem futur, tenim una ocasió única per aprofitar l'impuls regeneracionista que significa construir un nou país i aconseguir que cadascú hi posi la seva part. Aquí és on caldrà veure la talla d'estadistes dels dirigents polítics i socials que sàpiguen analitzar aquesta conjuntura extraordinària i evitin alimentar els impulsos de curt termini de les seves bases. I la talla per resistir i denunciar totes les maniobres en contra del procés que estan fent, des dels despatxos o des de les clavegueres, una part de l'empresariat vinculat a l'oligarquia i els serveis d'ordre de l'Estat. Maniobres de colpisme refinat, destinades a suplantar la voluntat popular expressada en el Parlament.
Sabem que hi haurà resistències de bona fe, de gent que no ho veu clar o que els dol sentimentalment l'emancipació. Els haurem de convèncer, un a un. Feina per a partits, agents socials i entitats. Sabem que n'hi haurà, de mala fe, que intentaran esbotzar la nau perquè naufragui o no comenci la singladura. A aquests els haurem de combatre dialècticament i posar en evidència davant del poble. Ens cal unitat, calma i perseverança. En funció de la mar o l'expertesa dels navegants podrem fer travessia directa, d'illa en illa o haurem de seguir el cabotatge. Però queda clar que salpem.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/605645-salpem.html
