La resposta d’Esquerra va ser immediata: exigir la compareixença del govern, raó per la qual, avui mateix, la ministra espanyola d’exteriors compareixerà davant la Comissió d’Exteriors per tal d’informar de les actuacions del govern espanyol arran dels darrers fets esdevinguts al Sahara ocupat.
Li deixarem dit, d’entrada, la ferma convicció republicana que, si bé l’estat marroquí és el culpable de la situació, l’espanyol n’és el responsable. I que res no ens sorprèn, res no ens agafa desprevinguts. De fet, ja fa mesos i alguns anys (en la passada legislatura ja vam mantenir posicions molt allunyades i crítiques envers el PSOE quant a la causa saharui) que el govern espanyol ha plegat veles, fins a l’extrem que el mateix ministre Jaúrregui va tenir la barra de reconèixer fa uns dies que la soberania del territori residia en l’estat del Marroc. I d’exemples, d’aquest canvi de posició, n’hi ha un munt. Recordeu l’actitud submissa de Moratinos quan l’activista Aminatou Haidar es va plantar o l’absència de compromís per part de la presidència espanyola de la UE a l’hora de posar condicions en les negociacions econòmiques bilaterals entre la UE i Marroc, en les quals són presents els recursos del territori ocupat –també els de la pesca, sense tenir en compte els drets saharuis.
Estat espanyol responsable de la dissort dels poble saharui arran de l’incompliment del compromís de l‘Estat espanyol com a potència administadora del Sahara Occidental, que ha donat lloc a una ocupació que solament se sosté mercès a la repressió, la vulneració dels Drets Humans, la colonització marroquina amb l’objectiu d’alterar el resultat d’un referèndum d’autodetermnianació que segons Nacions Unidfes s’ha de convocar, però que la realitat, imposada per la hipocresia de les democràcies, l’allunya.
Situació perversa que té l’origen en la manca de democàcia de l’Estat marroquí, vulnerador de les Drets Humans (recordeu la històrica repressió exercida al Rif), que se sosté mercès a la repressió de la ciutdania, que hipoteca el creixement econòmic i el benestar de la població marroquina arran de les exigències de manteniment de la despesa militar (els costos del gran mur de la vergonya al Sahara, envoltat d’una zona militaritzada exigeix una inversió milionària -Marroc ha comprat armes espanyoles per valor de 340 milions des de l’any 2007), tot i que és un dels principals beneficiaris de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament de l’Estat espanyol. Això sí, sense cap tipus d’exigència recíproca respecte al compliment de la legalitat interrnacional.
Quan el missatge de l’esquerra a les noves generacions no té res a veure amb la defensa dels valors de justícia i fa prevaler els interessos econòmics, l’esquerra signa el certificat de defunció.
Avui la ministra se’n sortirà, segur, a base de cinisme. Només a base de cinisme
