Ara, els sefardites poden obtenir la nacionalitat espanyola després de dos anys de residència legal (en comptes del deu anys exigits de forma ordinària), és a dir tindran el mateix tracte que les persones provinents de repúbliques ibero-americanes i altres ex-colònies. Amb l’aprovació del projecte de llei, els sefardites, malgrat no hagin residit mai a l’Estat espanyol, podran optar a la nacionalitat per carta de naturalesa, només el caldrà demostrar llurs orígens sefardites mitjançant l’acreditació de la conservació de la llengua familiar, parentesc de consanguinitat, etc…
En definitiva, justícia i reconeixement merescuts als descendents dels jueus expulsats. Amb tot, al govern espanyol se li veu el llautó perquè, en canvi, no s’inspirà en el mateix anhel ni aplica els mateixos objectius als sahrauís. A aquests, els ignora, raó per la qual ens hem vist obligats a presentar una esmena a la totalitat amb text alternatiu per tal de pressionar-lo. Perquè és inadmissible la seva situació quant a l’accés a la nacionalitat espanyola. No hi ha manera, fins ara, que el govern espanyol modifiqui la seves posició, malgrat el “pecat original” d’Espanya en vendre’ls a l’estat marroquí en 1975 en signar-se els Acords Tripartits de Madrid segons els quals els territori del Sahara Occidental restava repartit entre Marroc i Mauritània, tot condemnant 175.000 persones a fugir a la zona desèrtica d’Hamada a la regió algeriana de Tindouf.
Des d’aleshores, aquets poble duu més de trenta anys malvivint en condicions misèrrimes gràcies a la cooperació internacional. Tot i això, aquestes persones ni tan sols gaudeixin de les condicions que tenen reconegudes els ciutadans argentins, filipins, xilens, guineans, etc… (és a dir provinents de les ex-colònies espanyoles) de poder optar a la nacionalitat després de dos anys de residència legal a l’Estat espanyol. Per a ells, deu anys!
No obstant, la dissort d’aquestes persones no s’atura aquí perquè la Dirección General de los Registros y del Notariado ni tan sols reconeix la validesa dels certificats expedits per la República Árabe Saharaui Democrática, malgrat que la RASD mantingui representació a la Unió Africana, la Unió Europea o NNUU.
Reclamem, doncs, que s’aprofiti aquesta llei per equiparar les condicions dels saharuís a les de la ciutadania de les repúbliques sud-americanes i que, evidentment, es reconeguin els document de la RASD per tal de poder fer efectiu llur accés a la nacionalitat espanyola.
Perquè la justícia no es pot compartimentar. I perquè els sefardites, hereus d’una gran injustícia, ben segur que són les persones més indicades per entendre, comprendre solidàriament el patiment dels desplaçats a Tindouf.
Els propers dies seran decisius!
