El dia que Pablo Iglesias claudicava de demanar un govern de coalició a Pedro Sánchez, i aquest li bescanviava per un de cooperació; Ernest Maragall llençava un farol a Ada Colau d'acceptar els possibles vots del PSC, que no ha colat, la jornada l'ha aclaparat totalment el final del 'judici del Segle'. 4 mesos després arribem al punt i final de tot un procés judicial que avui ha escoltat la primera part dels informes finals de la defensa, i demà o dijous escoltarà la darrera paraula dels acusats. Aleshores el judici quedarà vist per sentència. Per cert, el Suprem ha donat avui la única bona notícia del dia: Joaquim Forn podrà anar a recollir l'acta de regidor a Barcelona. Junqueras ho tindrà més complicat a l'europarlament.
De tots els advocats que han intervingut durant aquests 4 mesos, un (el més car també) ha passat per sobre dels altres (i també del tribunal i de les acusacions): Xavier Melero, l'etern advocat de Convergència, ha fet un speech que no haurà agradat massa als més hiperventilats, però ha fet una defensa que ha desmuntat el que quedava de les acusacions. La defensa dels presos polítics està basant els darrers discursos en assumir la desobediència, el 'delicte' més raonable d'imputar, per descarregar els acusats de la rebel·lió i la sedició, que ningú no ha vist encara en els quatre mesos.
Avui ha intervingut Xavier Melero, que fins i tot ha provocat aplaudiments a la sala de premsa, però les defenses d'Andreu Van den Eynde i Jordi Pina han estat brillants. Una defensa 10. L'advocat de Junqueras i Romeva, Van den Eynde, ha fet una defensa una mica més política que tècnica, i ha dit a la sala que s'ha confós la desobediència amb sedició o rebel·lió.
Sí, les conclusions de Melero són dures, perquè poden portar a incentivar el pensament que el govern de Catalunya estava ple de traïdors: “Forn va fer tot el possible per abandonar el poder i posar-lo a disposició de l'Estat sense la menor resistència. Els únics actes concloents documentats són actes d'abandonament del poder”, “El Govern va incomplir sistemàticament perquè no tingués validesa res del que havia proposat en la nova legalitat republicana” o bé “no es va declarar la independència”. Jordi Pina també ha estat molt contundent a l'hora de desmuntar l'acusació “la fiscalia ha estat incapaç d'aportar cap prova de la suposada violència”.
Les declaracions dels advocats de la defensa han donat per moltes hores de discursos realistes que han apuntat cap a la ineptitud tant dels cosses policials espanyols i els seus caps, com també cap a la manipulació de la fiscalia i l'advocacia. Al darrere dels advocats de la defensa i als seients centrals de la sala, els Déus de la Democràcia: des de la democràcia civil: Cuixart i Sànchez, a la política: Junqueras, Forcadell, Rull, Turull, Romeva, Bassa… Aquest judici passarà a la història i marcarà la vida política del nostre país.
El fet és que sembla que, malgrat tot, la sentència sembla bastant decantada. Es creu que o bé hi haurà el que s'anomena la 'pena dura', o bé la 'tova', que de tova no tindrà res perquè 6 o 7 anys de presó per posar unes urnes, o per pujar sobre d'un cotxe policial, és excessiu. Demà acabarem de sentir les defenses i, posteriorment hi haurà les darreres declaracions dels acusats, de Junqueras a Santi Vila. Un quart d'hora per cadascun abans de tornar, en la gran majoria dels casos, al fosc forat de la presó, on ja els esperen de nou.
