Quan jo tenia 20 anys, arribava una de les primeres onades d'immigrants d'altres regions de l'Estat, que el règim franquista no havia tret de la misèria; segurament tenia la intenció que els ajudassin a colonitzar els territoris que tenien una cultura diferent a la castellana. Tots els que varen arribar als pobles de Mallorca es varen anar integrant sense quasi adonar-se'n, encara que varen ser els causants que moltes persones practicassin i millorassin, o no, el seu castellà. Molts dels que varen arribar a Palma i zones que començaven a ser turístiques també es varen integrar, encara que varen ser molts els que no ho varen voler fer. Una persona que havia acabat posant un negoci de servei al públic, i que feia quaranta anys que havia arribat, encara em volia fer canviar de llengua en una reunió de pares a l'escola, dient que no m'entenia. Davant la meva fermesa que la reunió la faria en català i que al final, li explicaria el que calgués, i després que hagués fet un simulacre d'anar-se'n, va quedar-se i va escoltar. Quan va acabar, li vaig dir que li ho explicaria en castellà, i va ser quan em va dir que no era necessari, perquè ho havia entès perfectament. Varen ser altres persones les que em varen dir que tenia un negoci a un cap de cantó i que ens entenia bé.
Tots sabem que des del Decret de Nova Planta, s'han legislat centenars o milers de lleis, decrets i disposicions per reprimir la llengua catalana, quan s'ha obligat que s'empràs la llengua castellana. Mentre vàrem tenir reis que respectaven la nostra sobirania, encara no existia Espanya ja que comença en el segle XIX, no varen reprimir la llengua ni la cultura. Aquesta repressió i prohibició a través de la legislació i en totes les facetes oficials de la vida, exèrcit amb el corresponent servei, policia, administració en general, guàrdia civil, escola, mitjans de comunicació, etc., i la corresponent ridiculització dels que s'atrevien a xerrar-lo, ha fet que moltes persones decidissin parlar la llengua important, perquè, com a mínim, els seus fills no haguessin de passar les angoixes que havien patit ells. Així que va començar un procés de castellanització i de destrucció de la nostra llengua, la llengua catalana.
Com que la responsabilitat era d'un Estat colonial, que ens volia despersonalitzar i per això ens robava i ens destruïa la llengua, quan va morir el gran dictador Franco, ens varen fer creure que començaria la democràcia, i que una de les coses que s'havia de fer era retornar tot els que ens havien robat, i la principal era la llengua, aquest és el motiu de la normalització lingüística. Hi ha persones, especialment votants del PP, que creuen que la llengua catalana ja s'ha normalitzat, o que ho està en excés; el que no saben és que continua la repressió i la persecució lingüística, que són ocasionades pel fet que per tot es necessiti la llengua castellana, i que per enlloc no sigui necessària la catalana.
Segur que heu trobat exagerat que abans, a l'article, hagi escrit que s'havien fet milers de disposicions en 300 anys contra el català, però és que l'any passat, el 2016, en temps diuen de democràcia, el Govern que presideix Rajoy ha impulsat 61 normes contra la llengua catalana (62 segons els diari Arabalears del 29 d'abril d'enguany). Voleu saber quines són? Vos en parlaré d'unes quantes en general. De totes maneres les podreu trobar totes a Novetats legislatives en matèria lingüística aprovades el 2016, informe elaborat per la Plataforma per la Llengua: resolucions tant a la federació de tennis com a la d'automobilisme, que s'han de tenir les llicències o en castellà, o com a mínim, en castellà; la categoria professional dels taquimecanògrafs del sector de les indústries càrniques, la qual dependrà de la capacitat d'escriure el màxim de paraules possibles en castellà, la capacitat en altres llengües de l'Estat no es té en compte; l'ensenyament de la formació d'oficials a qualsevol dels exèrcits exigeix que siguin capaços de donar ordres en castellà i anglès; les monedes de col·leccionista sobre l'equip olímpic espanyol seran en castellà i en cap altra llengua, i han de dur impreses les frases “Felipe VI Rey de España” i “Equipo Olímpico Español“; qualsevol anotació al full de serveis d'un agent de la guàrdia civil feta en llengua estrangera o “cooficial” s'haurà de traduir al castellà; els responsables d'operacions de tots els ports de les Illes Balears, tots ubicats en poblacions de llengua pròpia catalana, hauran de dominar el castellà i l'anglès, el català, en canvi, no serà requisit; la comercialització de les motos nàutiques, embarcacions esportives i els seus components obliga les empreses a incloure un manual d'instruccions que ha d'estar, com a mínim, en castellà (com que no és necessari en català no el fan); als currículums de la matèria de religió islàmica a ESO i Batxillerat s'estableix que una part del temari serà el coneixement de l'aportació dels autors musulmans en llengua castellana, però no fa cap referència a l'aportació d'autors musulmans en català ni en cap altra llengua de l’Estat, passa el mateix amb les traduccions de l'Alcorà i d'altres llibres de referència, dels quals només es tenen en compte les traduccions en castellà; els requisits essencials de seguretat per a la comercialització dels recipients a pressió simples obliga els fabricants a fer constar en l'etiquetatge o embalatge dels recipients, en castellà, l'adreça del fabricant i la informació de seguretat, també ha de constar en castellà la informació que demostri la conformitat amb aquesta norma, els importadors estan obligats a assegurar que aquestes tres qüestions apareguin en castellà i els distribuïdors hauran de comprovar que el fabricant i l'importador hagin complert l'obligació d'etiquetar en castellà, els procediments i la documentació de conformitat amb la normativa europea també hauran de constar en castellà, en total, s'indica que cal utilitzar el castellà fins a 11 vegades…
Aquest ha estat l'exemple de les primeres 12 normes legislatives, entre resolucions, ordres i decrets de les 61 existents. Qui estigui interessat podrà continuar revisant les normes restants. Tot aquest treball repressiu fa que moltes persones creguin que no cal l'aprenentatge del català, perquè no té importància, i aquesta ha estat suprimida pel Govern central de l'Estat que ens reprimeix de la mateixa manera que es fa a qualsevol colònia que es vol explotar, robar i despersonalitzar. Aquest és el treball que es fa des de la metròpoli, un treball continuat destructiu de la llengua i de la cultura de les altres nacions que formen part encara de l'Estat, però ho fa d'una manera tan sibil·lina que fins i tot els seus votants no se n'adonen; ens fan desaparèixer la nostra identitat i la nostra personalitat, i això llastimosament no ho noten, a vegades, ni tan sols càrrecs d'aquest partit, que es fan el sord i el cec, per tal de continuar amb les seves prebendes.
