Rubalcaba torero

 
Ara que per primera vegada en la història la indignació i la rebel·lia dels ciutadans s’ha enfocat degudament cap els darrers responsables de la fallida general: Banca, conglomerat de grans empreses expúbliques i concessionàries i la casta de polítics dels grans partits emparentats amb els anteriors, Rubalcaba i els seus volen posar el focus en un actor secundari: l’església. Fent servir el símil de la Fiesta, perquè ho entenguin psicologies castellanes, és com quan el toro té envestit el torero/matador i surt algú de la quadrilla ensenyant la capa vermella per distreure’l i si pot ser, clavar-li alguna banderilla per debilitar-lo. Toreros! El PSOE ens té acostumats a treure de la màniga tàctiques oportunistes quan li van mal dades.
Han tingut 20 anys per abordar des de l’Estat, i des dels grans ajuntaments que han governat, temes com l’IBI de l’església –i el de les concessionàries d’autopistes?-  i d’altres molt més trascendents: la laïcitat de les escoles, la fi de certs privilegis de l’església catòlica en relació a les altres confessions, la interferència del Vaticà en afers interns com la delimitació cultural de diòcesis o temes de patrimoni etc. I no ho han fet. Ara, el PSOE, branda la capa vermella per evitar que el toro li obri la ferida mortal: és el partit corresponsable a Madrid de la direcció de Bankia, del desgovern del Banc d’Espanya i és còmplice actiu del PP en la defensa de la casta burocràtica centralista que vol desmuntar l’autogovern i que es nega a aprimar l’Estat: menys ministeris, liquidació de les diputacions, acabar amb el disseny radial i ineficient d’infrastructures, retorn de Ceuta i Melilla, descens a la mínima expressió de Defensa…
En altres moments, no tan greus, però amb sensació d’acorralament, el PSOE es va treure de la màniga les qüestions d’igualtat de drets, dret al propi cos etc que són propicis als debats morals i de valors. Per al final quedar-se sempre a mig camí. En definitiva la laïcitat i el progressisme de valors en el PSOE només és una actitud episòdica i excepcional en funció d’interessos partidistes d’agitació, quan la seva credibilitat d’esquerres i democràtica territorial està més en qüestió. Quan els i les exministres del PSOE circulen, com els del PP i CiU, pels consells d’administració del conglomerat d’empreses nascudes sota la tutela de l’Estat i la indignació ciutadana els comença a assenyalar com a còmplices, és quan s’activa la quadrilla que agita les capes vermelles per distreure el toro. Ja cal que el toro no perdi de vista el torero i la grada d’autoritats.