A pocs dies del congrés del PSOE que ha de triar entre Rubalcaba i Chacón recuperem aquests articles que defineixen molt bé els dos perfils, i més després d’aquest article publicat avui pel diari El País: “Chacón & Compañia”
Qui és en realitat Carmen Chacón?
(publicat octubre 2010) Vaig compartir algunes hores i algunes reunions amb ella, i puc assegurar que no li donaria mai l’esquena. Amb els relat de tres breus experiències que teniu dessota, cadascú podrà valorar la manca o no de criteri de l’ambaixador americà..
El primer exemple viscut és relatiu al seu baix perfil democràtic; encara recordo el dia que Joan Tardà va rebre una trucada de l’actual ministra de defensa, “Joan, et truco de part del José (Rodriguez Zapatero) si voteu la llei de la memòria històrica (avui podem comprovar que la llei ni tant sols serveix per anular els judicis franquistes) estem disposats a salvar Radio 4″. En Tardà bona persona i integra li va contestar, després d’un petit silenci, Carme, aprovarem la llei si s’accepten les esmenes que tenim presentades i que reclamen la majoria d’associacions de la memòria històrica de tot l’Estat, clar i contundent com sempre Joan Tardà li va donà una lliçó de democràcia a la noia d’Esplugues.
El segon exemple també viscut, posa de manifest la manca de sensibilitat nacional i l’excés de prepotència; en un viatge del Congrés dels Diputats a la Cambra de diputats del Japó, al que vaig tenir la oportunitat d’assistir i que resta explicat en el llibre escrit conjuntament pels diputats d’Esquerra al Congrés “el més calent al front de Madrid”, na Chacón, com a presidenta de la delegació, va presentar els diferents membres de la delegació al vicepresident de la Cambra japonesa, desprès de la seva introducció donà la paraula als membres dels diferents partits presents, vaig demanar la paraula i repetitivament me la va negar, mentre l’anava donant a la resta dels membres. Finalment i trencant el “protocol Chacón”, vaig parlar i vaig explicar el partit que representava i vaig parlar de la nostra voluntat d’aconseguir la independència de Catalunya per la via democràtica. Va finalitzar la visita i en el moment de pujar a l’autocar l’inefable Chacón em va etzibar una diatriba espanyolista de consideració, “si vols parlar d’independència que el viatge tel pagui el teu partit” una evidencia més del tarannà nacional espanyol.
Per últim recordar que Carme Chacón ha jugat un paper important en la desfeta del imperi PRISA, el seu company i actual marit, Miguel Barroso, ex secretari d’Estat de comunicació amb Zapatero, és una peça clau de l’aliança de Pedro J amb Mediapro per enfonsar el principal grup de comunicació i de suport, fins al moment, al PSOE. El resultat de tot plegat un veritable fracàs de l’esquerra espanyola, gràcies a la seva brillant estratègia, les televisions privades han caigut en mans de la dreta més arcaica (Tele5 absorbint la Cuatro i Antena 3 la Sexta). Aquest cas resta explicat en el llibre del periodista José Díaz “Pedro J al desnudo” (pag 549). Un llibre recomanable per entendre les misèries del poder de les que, sembla ser, si fem cas de Miguel Barroso, l’entorn de Carme Chacón en forma part.
Recupero aquest article publicat el passat 3 de juliol, avui que Rubalcaba ha passat a ser l’home fort del Govern Espanyol
Incombustible, ha estat i és una peça clau del panorama polític a l’Estat Espanyol. Comprovar en primera persona la seva manera de treballar és una experiència inquietant. Capaç de dir-te el que vols sentir sense cap escrúpol, sense por i sense cap mena de dubte sap molt bé el que vol i com aconseguir-ho.
Un dia a Madrid negociant els pressupostos amb el nostre grup parlamentari, Rubalcaba va rebre una trucada del director de El País; aquell dia vaig comprovar el poder real, amb una conversa d’un minut va aconseguir canviar el titular del diari amb més influència de l’Estat, sense ni tant sols esvarar-se va tombar el posicionament de la capçalera de Prisa, acabada la conversa el seu grau de satisfacció il•luminava la seva cara.
Arrel de la campanya que el director de El Mundo, Pedro J Ramírez va iniciar contra la meva persona arran de la denuncia feta per la seva piscina il•legal, Rubalcaba se’m va acostar a l’hemicicle i va dir-me, “Joan, que impresentable Pedro J”, i va escopir sobre el personatge, amb un intent d’expressar el seu fals suport. El que no va dir, és que gràcies a un document emès pel seu Ministeri, la il•legal piscina de Pedro J es saltava la llei per decret i restava intocable a la legalitat vigent.
Rubalcaba és l’home clau en l’engany de l’estatut, capaç de mantindre entretingut a en Duran i Lleida amb falsos compromisos mentre es treballava la trobada definitiva de Mas amb Zapatero per tancar l’acord de retallada de l’estatut.
Rubalcaba és l’home de la lluita contra ETA, és el primer que reacciona davant l’acord d’EA i Batasuna per impedir que la política s’acabi imposant dins ETA, hi té pànic; sap que mentre ETA no deixi les armes, tot juga al seu favor, si s’escau pagarà per aconseguir que res canvií. El titular del diari El País ho diu tot, “Interior i PP acceleren la reforma electoral per impedir el pas a Batasuna.” Un clar intent d’impedir el procés democràtic a Euskal Herria.
Del llibre “el més calent… al front de Madrid: “Lo teneis perdido” Aquestes van ser les paraules pronunciades al bar del Congrés pel portaveu del PSOE als inicis de la legislatura, Alfredo Pérez Rubalcaba, puro en mà i amb to burleta.. en una conversa mantinguda amb Joan Tardà, pocs dies abans de la decisió de Fresno (EEUU) d’excloure el patinatge català de la Federació Internacional. Tot estava dat i beneit, Espanya havia posat en practica el seu joc brut, comprant fins i tot el vot de Federacions del tercer món, Rubalcaba ho acabava de confirmar.
Rubalcaba en sap molt…, però encara no sap que les voluntats dels pobles són eternes, i la voluntat dels catalans encara més, Rubalcaba en definitiva ens aboca a l’única sortida possible, la independència. Gràcies de tot cor, adéu Espanya
