#Rubajoy diu no al pacte fiscal, i ara què?

Els que hem pogut seguir el debat d’investidura de Rajoy i a la vegada tenim clar que amb Espanya no hi ha res a fer, no hem tingut cap sorpresa davant el no rotund del imminent president espanyol a la proposta estrella de CiU, ara ja sabem oficialment que no tindrem pacte fiscal, és a dir seguirem patim l’espoli de 22.000MEUR, en el millor dels casos.
 
Davant el bany de realitat que alguns han rebut a Madrid, que cal fer? Tenim un pla? Un pla que aglutini a les diferents forces del catalanisme polític? O seguirem fent el mateix de sempre? Ens discutirem i ens tirarem els plats pel cap mentre a Espanya, els #Rubajoy sempre estant apunt per la recentralització amb dret a cuixa.
 
Mentre no reaccionem i pensem en el país, seguirem  pagant les tràgiques  conseqüències, ho estem veient aquests dies, retallades, augment dels serveis bàsics, més atur, més injustícies socials, més tensió al carrer i sobretot posem tota una generació en situació límit.
 
Ho tenim tot per ser lliures, hi tenim dret, és de justícia, i ningú, ni els #rubajoy de torn ens ho han d’impedir. Salvador Cardús deia que som un país estrany, referint-se a que acceptem sense ni tant sols alçar-nos, el nostre espoli permanent, econòmic, social i cultura. Jo no vull que siguem un  país estrany, només  vull que siguem  un país normal, amb dret a equivocar-nos, un país solidari però decidint la nostra solidaritat. Hi tenim dret, un cop #Rubajoy ens ho ha dit clar, ens ha dit no a la darrera oportunitat, ens ha dit no al pacte fiscal, cal que ens plantem d’una vegada per totes i afrontem el repte de la nostra llibertat nacional.