La comunitat independentista, almenys a les xarxes, s'ha endut una grata sorpresa aquest divendres en veure a Marta Rovira i a Carles sorprenent, fent una crida conjunta amb un somriure de bat a bat a apuntar-se a la Diada, des de l'exili, i en un vídeo de l'ANC. Han vist què ben amanit? Qui ho diria si ens parem a mirar els debats que corren per les xarxes i a la política i els mèdia catalans a Catalunya?
Malgrat segurament desitjar-ho molt fort des de camins i estratègies diferents, Rovira i Puigdemont han escenificat unitat, i sobretot enteresa, per demanar que la gent ompli l'11S. L'enteresa és molt important de transmetre-la, perquè el ciutadà percep que són lluny, però que hi son. Des de la presó de Lledoners, i a l'espera de la sentència, en canvi, Junqueras insisteix a apuntar el camí de les eleccions anticipades, un missatge que es desdibuixa i ens arriba fred, sense el calor de la seva transmissió oral en primera persona. I des de la Generalitat, Quim Torra i el seu partit també segueixen alimentant els seus propis mantres, en aquesta suposada cursa preelectoral.
En elc as d'Esquerra, caldria que els seus dirigents fossin conscients que si bé pot resultar com a conclusió que fora bo un relleu en el lideratge del procés (passar a ocupar la presidència de la Generalitat, per obrir el joc a partits pro referèndum -almenys en el pla teòric- com els Comuns), caldria que es cuidessin més les formes del missatge, perquè no semblés pur interès. De la mateixa manera, caldria que els postconvergents posessin més empatia a l'hora de justificar el contrari, o l'agressivitat de la guerra a les xarxes contra els seus socis de govern.
