RISCOS I INCERTESES
He tingut temps per llegir-me el darrer informe del Consejo General de los Economistas: Riesgos e incertidumbres de futuro de la economía española de Antonio Pulido y Julián Pérez. Desembre 2017.
Avui només em centraré en part del capítol dedicat a valorar l’impacte econòmic del conflicte Catalunya- Estat. El més interessant de tot és que reconeix allò que alguns mantenim des dels inicis dels anys 90, quan en solitari defensàvem els efectes negatius del dèficit fiscal català. Pulido i Pérez fan una estimació sobre el què passaria d’haver-hi un sistema similar al concert econòmic basc a Catalunya. Catalunya passaria d'una posició deficitària de l'ordre del -5% del seu PIB, a una situació de superàvit similar a la que manté al País Basc i que s'aproximaria al 5% del PIB. Val a dir que aquestes xifres són resultat d’utilitzar el mètode més desfavorable per Catalunya, que adjudica a les Comunitats autònomes inversions fetes a Madrid de dimensió “Nacional”. Segons l’altre mètode estaríem parlant de entre el 7% i el 10% del PIB de dèficit actual i amb Concert econòmic el mateix percentatge de superàvit.
En el present estudi, Catalunya passaria d’un saldo fiscal negatiu de 9.892 milions d’Euros a un saldo positiu de 10.000 m€. El càlcul sobre el conjunt de Comunitats autònomes es fa partint de l’actual model de finançament, on l’Estat no renuncia a quedar-se la part del lleó i és per això que qualsevol millora de Catalunya comporta immediatament que la resta de territoris resten posicions. Madrid deixa d’ingressar 8.700 m€, Andalusia: 2.415; Canàries: 1.348; Castilla y León: 1.344; Galícia: 1.160; País Basc: 1.004 i la resta per sota dels mil milions.
Si s’observen les xifres del PIB, mentre Catalunya incrementa com ja hem dit un 5% el PIB, Ceuta i Melilla disminueixen el 4,3%, Extremadura el 2,7%, Canàries el 2,3%, Madrid el 2,1%, Astúries el 2,0%, Balears i Castilla- León el 1,5%, Andalusia i Castilla-la Mancha el 1,2%, Galícia i e País Basc el 1%, i la resta per sota.
Finalment, mirant els efectes sobre l’ocupació veiem com la supressió del dèficit fiscal en versió ligth del Consejo de Economistes significaria tenir 201.000 llocs de treball més pels catalans. I en canvi 82.000 llocs menys per Madrid, 35.000 menys per Andalusia, entre 15 i 20.000 menys per Canàries i Castilla-León i a l’entorn de 10.000 menys per País Basc, València, Extremadura i Galícia.
Aquests càlculs sobre el PIB i llocs de treball també són benignes perquè calculen a l’alça els efectes negatius indirectes per Catalunya de la pèrdua de mercat espanyol, i en canvi a l’alça els positius per la resta de l’Estat. En tot cas en termes absoluts, és falsa la imatge que es vol donar que els principals afectats serien els de les Comunitats més pobres. Madrid és el gran afectat en termes d’ingressos fiscals, de PIB i de llocs de treball. I això sense tocar un pèl al model de l’Estat que els permet la concentració de poder. Qualsevol moviment de la fitxa catalana obligarà més d’hora que tard, com diuen els mateixos analistes, a canviar el model d’Estat i de finançament territorial. I això inevitablement anirà en contra de l’aparell central de l’Estat que en estar radicat a Madrid afectarà a la capital.
Per la banda catalana és bo saber que havent acabat l’any 2017 amb un 12,5% d’atur aproximadament, uns 418.000 aturats, si recuperéssim els nostres ingressos fiscals crearíem aquests 200.000 llocs de treball. És adir ens situaríem en un 6% d’atur aproximat que es considera una xifra pràcticament insuperable
Conclouen a l’estudi dels economistes : “les incerteses que han generat les ànsies independentistes d'una part considerable de les institucions i del poble català, no acaben amb la celebració de les pròximes eleccions autonòmiques i la interrupció en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. La incertesa continuarà, amb alts i baixos, mentre duri el procés de reordenació territorial, que és inaturable i que, possiblement, acabarà afectant a una revisió constitucional de contingut, avui dia, imprevisible. Durant els propers mesos / anys anem a presenciar desencontres polítics, pressions socials i tenses negociacions. De forma immediata s'haurà de revisar el sistema actual de finançament autonòmic, amb un resultat que previsiblement acabarà exigint més aportació de l'Estat i decisions compromeses en el binomi pressió fiscal / dèficit públic. Però ja sabem que la incertesa política, econòmica, financera o de confiança en el futur d'empreses i consumidors es caracteritza per volatilitat del seu sentiment davant canvis en l'entorn.”
Resumint, la incertesa va per llarg i arrossega el conjunt d’Espanya, com ja havien vaticinat diversos organismes internacionals com a risc europeu número u. Agafin-se que vénen corbes.
PUBLICAT A REGIÓ 7
