L’acceleració històrica que vivim és de tal magnitud que només s’explica per l’acumulació de silents contradiccions estructurals que en un moment determinat una espurna dispara. Ho pensava a partir de tres anècdotes d’aquesta setmana.
En la inauguració de la terminal del gegant Hutchison a Barcelona, el més important no va ser l’anècdota de la foto entre el Rei i el president Mas, sino que fou la constatació de que l’Estat ha incomplert l’acord de 2002 de tenir construïts els enllaços ferroviaris del port amb la línia que va a la Jonquera.
El representant del monstre xinès es mostrà emprenyat per la manca de seriositat d’Espanya dient que paralitzava la construcció de la segona terminal fins que el Govern complís la seva paraula.
I estem davant l’oportunitat estratègica d’esdevenir la principal porta d’arribada del tràfic xinès a Europa, desplaçant a Holanda. Senyors empresaris catalans que encara es mouen entre el dubte i la por davant de la nova marxa política, vostès creuen que aquesta decisió de no construir l’enllaç, que s’ha mantingut durant una dècada té res a veure amb l’independentisme, fins fa poc minoritari o amb la crisi econòmica de fa quatre anys?
I mentre es continuen construint alguns AVE inútils amb els nostres diners que haurem de mantenir amb els nostres diners perquè depenguem d’Espanya.
Al darrera del boicot al port de Barcelona – i al seu aeroport- hi ha una decisió política: és la guerra econòmica contra Catalunya que fa temps que les elits de la llotja del Bernabeu ens tenen declarada.
Per això, aquesta setmana el Parlament de forma majoritària ha decidit iniciar un procés cap a l’autodeterminació, pacífic i democràtic.
I això només pot ser favorable per a les dues parts, sobre toto, quan en una parella fa temps que un maltracta a l’altre. Mostra de l’estat d’indignació d’aquesta part, fins i tot de la gent d’ordre de Catalunya, és l’altercat entre Solana i Pujol en les jornades econòmiques de Sant Benet. Vacil·lant i xulejant el primer, en l’estil habitual d’aquesta aristocràcia que des del nostre ADN treballador o petit burgès no entendrem mai, Solana va menystenir el procés iniciat.
I Pujol autodefinint-se per primera vegada com a polític espanyolista – i de veritat que ho ha estat- va afirmar que per a gent com ell, la cosa havia arribat a un punt sense retorn, confirmat pels sorolls de sabres i per l’apologia al terrorisme militar –colpisme- llançat per l’eurodiputat Alejo Vidal-Quadras que d’aquesta manera s’ha posat a la llista d’espera dels propers acusats del Tribunal Internacional de la Haya.
Això sí que té impactes desestabilitzadors socialment i econòmicament. I serà llegit amb lupa pels comitès d’intel.ligència competitiva d’arreu. Alguna cúpula empresarial de signe conservador faria bé de controlar els seus hooligans, encara que sigui pel bé de l’economia.
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/09/rien_ne_va_plus_34634.php
