Revisionisme a casa nostra

La reconversió de la veritat. El monument franquista de Tortosa
Una de les maneres de  pervertir el sentit de la història, entre molts altres, és fer jocs malabars amb el llenguatge per que el negre esdevingui blanc i finalment  el negre mateix s’esborri del record. Hi un cas paradigmàtic a la ciutat de Barcelona, el carrer del Duc, dedicat en origen a Espartero, i  dit del Duc de la Victòria, per esborrar del nomenclàtor de la ciutat una figura que l’havia bombardejat es va triar per treure la victòria i deixar el duc, a veure si colava. 
Una cosa semblant volen fer amb el monument franquista de Tortosa. Com que des del Govern municipal, de Convergència per cert, no volen quedar com a dolentots i revengistes  han d’actuar sobre el monument de manera cosmètica, no definitiva. El que seria més lògic seria, en aplicació de la legislació sobre memòria,  directament enretirar-lo i aprofitar el ferro per usos  més profitosos. Però no. Si a Barcelona havia colat, sembla que aquí també volen i proposen preguntes sobre el deestí de l’obra tan   marxistes (De Grouxo) com les següents, a veure si aquí tampoc no ens n’adonem:
Retirar-lo i museïtzar-lo per promoure la memòria històrica de la pau
Mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo  per promoure la memòria històrica de la pau
La memòria històrica es construeix des de la veritat i la reparació de les víctimes, no mantenint un monument fet amb un objectiu determinat,  honorar els “caidos por Dios y por España” i amb la voluntat de fer present en tot moment als ciutadans d’un país que havien estat vençuts i que aquesta condició, la de vençuts,  havia de romandre ad eternum.
Jo, en aquesta via revisionista proposaria posar una placa en record dels membres de les SS morts durant l’alliberament per part dels aliats  dels camps d’extermini. Oi que resulta absurd? Doncs això!