Doncs bé, com que cal garantir que l’empresa pugui cobrar, sembla que aquesta va decidir vendre’s el deute a una tercera empresa que alhora el tornà a revendre perquè, finalment, el flamant Ministre pogués pagar a la seva antiga empresa tot al·legant que no és la seva empresa qui cobrarà i esquivar, així, el temible “conflicte d’interessos”. I d’on surten els diners amb els que el ministre podria pagar la seva antiga empresa? Dels nostres impostos. L’empresa que fabricava bombes de dispersió es diu Instalaza , i el protagonista de la història és l’actual Ministre de Defensa Pedro Morenés.
Ras i curt: els nostres impostos poden servir perquè el Ministre pagui els costos de fabricar bombes que mutilen nens a l’empresa on abans ell treballava perquè s’ha quedat sense mercat. Unes bombes que continuaran provocant noves víctimes, ja que les submunicions escampades per les bombes de dispersió fabricades per Instalaza tenen un percentatge de fallida entre el 5% i el 30%, i poden quedar enterrades sense explotar, esdevenint perilloses molt temps després de finalitzar qualsevol conflicte armat. Especialment per als nens, ja que les seves formes cridaneres amb format de pilotes de tennis, llaunes de refresc, els hi són especialment atractives.
Això no és un conte de la vora del foc per espantar criatures, és una situació que es pot donar mentre ens expliquen que no hi ha diners per pagar la disposició addicional 3a, la llei de dependència, la factura farmacèutica o el fons d’acollida a l’immigració. Així que, la propera vegada que surti un ministre del PP demanant que ens hem d’estrènyer el cinturó, penseu en els 40 milions que podria estar cobrant una empresa que fabricava bombes de dispersió que encara pot mutilar molts infants gràcies als nostres impostos. I després pregunteu-vos si les retallades que ens venen són, totes, realment inevitables.
