Desprès de permetre esbombar, sense sancionar i afegint “llenya al foc” per diversos membres del mateix govern central, un suposat esborrany d'un informe policial sobre les famílies de Mas i Pujol, en plena campanya electoral al Parlament de Catalunya interferint, mai es sabrà fins on, en el desenvolupament i resultat final, a hores d'ara -més de quatre mesos desprès- encara no s'ha pogut demostrar la seva veracitat per part del Ministerio del Interior. No es pot certificar, no, però el mal ja està fet i no es tan sols a les persones directament afectades. Paral·lelament tots els electors catalans en van resultar influïts, o en un sentit o en altre i, en el fons, tots refredant, o posant en quarantena, la il·lusió col·lectiva endegada. Un fet de manipulació manifesta com aquest no mereix depurar responsabilitats, explicacions i dimissions ?. Tan poqueta cosa som que aquest atac a la nostra intimitat pot quedar impune ?.
I d'un efecte polític que, en tot cas, atempta contra la nostra dignitat, de la mateixa manera, podem passar a uns dels que totes les butxaques en son víctimes.
Que es farà a España, tret de cobrir-se els uns als altres, de “rescatar” Bancs amb diners que haurem de tornar amb els seus corresponents interessos, de no saber el que fer amb els autèntics delinqüents defraudadors, d'afavorir l'engreixament de les llistes de l'atur, de propiciar el tancament massiu de petites i mitjanes empreses, d'empobrir progressivament a la gent amb l'augment dels impostos, de permetre enganyar i estafar als estalviadors ?. Si els noms i cognoms es poden esbrinar, es pot permetre que quedin sense càstig els verdaders i màxims responsables del que estan pagant només els més febles ?. Per aquests mateixos motius, o per evitar-los, a Islàndia, es va tancar a la presó a polítics i banquers.
En els casos de mala fe provada, no hauria de ser exigible la restitució de la dignitat robada ?… I, en els d'evident engany i estafa, és possible que no es pugui interferir davant els autèntics disbarats que poden deixar a massa gent quasi be amb una ma al davant i l'altra al darrere ?.
És possible que les conseqüències de les males pràctiques d'uns quants espavilats hagin de repercutir i ser a càrrec de la resta que, generalment, no ha fet res per merèixer-ho i no tenia ni la capacitat ni cap possibilitat per intentar-ho ?.
Tot plegat, quasi be tan fàcil de veure pels afectats com difícil d'admitir-ho pels responsables.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
