Ens ha d’haver tractat molt malament el PP o certs dirigents del PP, perquè quan hi ha un govern progressista, sempre amb el PSOE comandant-lo, ens il·lusionem, encara que només sigui una mica. No és suficient el fet que aprovàs el 155 amb l’objectiu d’acabar amb el dret a decidir dels catalans, no és suficient el fet que hagin estat ineptes a l’hora d’impulsar la llengua catalana a les Illes Balears, o que no hagin estat capaços de fer i mantenir que el català sigui un requisit per a la sanitat. Es veu que aquí aplicam allò de “Val més lo dolent conegut…”, ja que ara les mateixes forces independentistes ja pensen com ho han de fer perquè el “sanxisme”, segons l’anomenen els Cs aconsegueixi el poder i els vots del parlament espanyol. Aquí ja ha triomfat Francina Armengol. Llàstima que l’oposició sempre els doni la raó, perquè si amb Armengol sembla que hi ha indiferència davant la normalització de la llengua catalana, l’oposició sempre anuncia grans mesures en contra de la nostra personalitat i identitat. Per si de cas, qualcú pensa que el PSOE té solució, haurem de recordar que a unes declaracions, Gabriela Bravo, consellera de Justícia del País Valencià, ha menystingut el català al sistema sanitari valencià, quan ha explicat el mateix que sentíem a dir als anti requisit en el sistema sanitari balear, que “la salut és prioritària a exigir el valencià”. Aquesta gent no sap ni vol saber que la salut és prioritària sempre. Això no elimina la necessitat i l’obligació de ser capaç d’usar la llengua del poble, de gran part del poble, la pròpia, la catalana.
Els governants com Francina Armengol o Gabriela Bravo no saben, tant per acció com per omissió, o no volen saber que elles han de retornar la llengua catalana al lloc que li correspon, perquè han estat els governants els que l’han perseguida i reprimida i han intentat eliminar-la. La gent normal i corrent, està essent adoctrinada pels partits de l’oposició i pels mitjans públics que s’han posat incondicionalment i sense cap tipus de sentit crític de part del poder opressor amb consignes enganyoses com les que usa, l’especialista Rivera, quan ataca el “sanxisme” i l’oposa a actuacions en el bé d’Espanya i dels espanyols, més mentider no ho pot esser. Fixau-vos en el que va passat a una andalusa després d’anar a comprar a un Mercadona. Crec que ho va publicar a una xarxa social, no sé si era al twitter o al facebook, aquesta senyora era Maria Lucila Villegas Losada i va escriure al supermercat el següent (respect la seva ortografia): “Una cosa que noté el miércoles que estuve fue que nos quieren imponer el catalan a la fuerza. La mayoria de los productos que compro, por que me enca ntan, como el arroz con pollo, el pisto y la parrillada de verduras, vienen ahora en catalan. Deberian de respetar. Estamos en andalucia. Y no hay que imponer una lengua.”
A tot això, Mercadona va respondre el següent: “Buenos días María Lucila, probablemente se trate del etiquetado en portuguès. Debido a nuestras pròximes aperturas en Portugal muchos de nuestros productos estarán etiquetados tanto en castellano como en portuguès. Un saludo.”
Qui són els culpables que han adoctrinat perquè se tengui un sentiment anticatalà i no antiportuguès? I què fan les autoritats per evitar-ho? L’informe CAT 2019 que ha presentat la Plataforma per la Llengua apunta directament, segons la meva opinió, cap a la manca d’actuacions en matèria de normalització lingüística dels poders mal anomenats progressistes, perquè si ho fossin no actuarien igual. Aquí teniu part de l’informe: només un 14,6% de les converses dels alumnes de l’ESO al pati són en català a les zones urbanes del Principat (un estudi informal que vaig fer fa uns 30 anys em donava un tant per cent inferior a una escola on segons els no entesos es feia immersió lingüística). Unes quantes dades més de l’Informe CAT per als manaies que no volen fer res per ajudar a normalitzar la llengua catalana: un 78% de les subvencions que el Govern ha concedit a la producció cinematogràfica ha estat a pel·lícules que no eren en català en la seva versió original, que el 28,6% de la població d’origen no catalanoparlant, sent el català com la seva llengua i que el 59,9% dels catalanoparlants creuen que parlar en català davant un jutge que usa el castellà els perjudicarà (hem tengut un bon exemple amb el judici als independentistes).
