Si algú tenia esperances que el canvi és possible a Espanya, el resultat de les eleccions andaluses haurà estat com un gerro d'aigua freda. El partit andalús que porta manant gairebé 40 anys i que té desenes de càrrecs imputats a casos de corrupció per ERE, formació, subsidis, etc ha tornat a guanyar, mantenint el mateix nivell de suport. La resta són recanvis a l'oposició. Ciutadans mossega el PP; i Podem, Esquerra Unida. A Andalusia està blindat el pacte de la transició que garantia l'hegemonia social del tardofranquisme a la Gran Castella-Galícia i la cohegemonia social del nacionalisme dòcil i el socialisme domesticat a Andalusia, el corredor mediterrani i Euskadi.
Aquest pacte només s'ha trencat a Catalunya per la percepció creixent de la seva societat de ser la perdedora i la més afectada negativament. Perquè algú pot creure que la gent pot votar qui és conscient que roba els seus diners? Doncs està molt clar que una majoria d'andalusos creuen que els diners malbaratats o repartit en manàs subsidiats no són seus; arriben de fora, del dèficit fiscal de la Corona d'Aragó i dels fons europeus.
Per tant, a Castella, beneficiària de la concentració de poder a Madrid, auguro una continuïtat de l'hegemonia del PP, sense majoria absoluta, i un repartiment de la resta del pastís electoral entre les forces emergents que es disputen ser les més aptes per al recanvi; no per al canvi real.Rivera és el candidat de l'Ibex 35 i del capitalisme del BOE. I Iglesias pot ser el substitut del PSOE al servei de l'aristocràcia burocràtica que controla l'aparell de l'Estat.
Per tant, a Catalunya, els segments socials que els últims mesos poden haver refredat el seu pas a l'independentisme pensant que s'accelerava el canvi a tota Espanya, ja es tornen a escalfar. Només falta que les esquerres sobiranistes amb la palanca de les municipals siguin capaces de construir coalicions d'electors i membres actius de la societat civil per ampliar la seva base social.
I això es farà en un context on, malgrat els discursos catastrofistes interessats de l'unionisme, l'economia catalana continua a tota màquina. Les previsions fetes per l'Associació Multisectorial d'Empreses de Catalunya (AMEC) diuen que les exportacions creixeran més d'un 8% aquest any. I un 70% d'empreses tenen previst augmentar les exportacions i la facturació en general. Malgrat l'aparició de les incerteses de Rússia i Veneçuela (això sí que genera inseguretat) es veuen capaces d'adaptar-se tot obrint noves perspectives tant a Amèrica com a Àsia i Àfrica. L'informe reconeix que cal fer un esforç suplementari a EUA i Canadà, on s'hi està per sota de les possibilitats.
Com un exemple d'èxit en aquesta direcció també cal esmentar l'obertura de la planta més gran d'elaborats càrnics de Xina per part de l'empresa Metalquímia. Josep Lagares, l'home de la creativació, la practica. Caldrà estar amatents també a l'impacte de la seva innovació disruptiva pel sistema QDS, per l' assecat ràpid.
Pel que fa a inversió, tres notícies de la setmana també: Nestlé/Nescafé obriran la planta més gran de producció de solubles del món a Girona creant una bona pila de llocs de treball. Nissan i Ficosa anuncien l'ampliació de la seva plantilla tecnològica amb la creació de centenars de places d'enginyers. Per tant, inversió en alt valor afegit. Qui diu que les multinacionals no confien en Catalunya?
I per completar aquesta nova renaixença tecnoindustrial assisteixin, si poden, a les noves jornades de la Fundació per a la Indústria el 20 d'abril a Sabadell on s'hi parlarà del repte de la reindustrialització: un objectiu de la Unió Europea.
Hi haurà taules rodones sobre l'enquadrament del sistema productiu català; quines són les problemàtiques que afronta la indústria catalana per competir als mercats globals. Sobre quins són els reptes a l'hora d'exportar i les problemàtiques per internacionalitzar-se. Sobre el rol dels centres tecnològics i si són adequats pel teixit productiu català i el territori. Sobre la formació i la participació de l'empresa a aquest camp i de com incrementar la dotació de capital humà a les industries. I finalment del compromís dels municipis amb la reindustrialització i la creació de llocs de treball. Eppur si muove!
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2015/03/ressaca-andalusa-impuls-catala-70144.php
