Benvolgut senyor Wienberg,
També jo li agraeixo la seva resposta. Lamento haver de comprovar que no només la seva ‘Declaración de Barcelona’, sinó també la meva carta, han estat lluny d’assolir els seus objectius. Perquè vostès, enlloc d’evitar una escissió amb el seu manifest clarament partidista, més aviat han donat ales als catalans que estan a favor de separar-se d’Espanya. I, pel que sembla, jo tampoc he aconseguit que vostès intentin mirar-se la situació també des d’un punt de vista català.
Tot i així, convé que sàpiguen que no és gràcies a les “sis” afirmacions que vostès consideren “indiscutibles”, que hagin gaudit de l’ampli ressó mediàtic, que a més a Catalunya ha estat lluny d’esser positiu. En primer lloc, perquè no es tracta des sis, sinó d’un sol argument, ja que els que vostès consideren 2-6, no són res més que les possibles conseqüències d’una suposada exclusió de Catalunya de la UE. En segon lloc, perquè lluny d’esser nou, aquest que vostès reprodueixen sense cap mena de crítica, és justament el discurs de la por que el govern de Madrid utilitza des de fa mesos per intentar intimidar els catalans. I en tercer lloc, perquè sembla que aquest tipus de endevinalles apocalíptiques són més pròpies d’una carpa de fira que d’un anàlisi polític i assenyat. Segons el meu modest parer, la seva ‘Declaración de Barcelona’ només ha assolit els titulars, perquè vostès han sucumbit a la temptació d’utilitzar la seva privilegiada posició de directius estrangers d’empreses econòmicament importants per a Catalunya, en favor de la maquinària propagandística del Partit Popular espanyol i en contra de la voluntat majoritària del poble català.
Ja se sap que no hi ha pitjor sordesa a la d’aquell que no vol sentir. Tot i així no m’hi puc estar de recordar-los que no hi ha cap precedent per a una situació com la que està enfrontant Catalunya i que cada cop se senten més veus, fins i tot a dins de la UE, que adverteixen de les conseqüències de prendre-los, d’un dia per l’altre, la seva nacionalitat europea a 7,5 milions de catalans en contra de la seva voluntat, que també veuen avantatges en la segregació i que sobre tot volen veure respectada la voluntat democràtica del poble català. Es per això que alguna forma de solució transitòria acordada, tant amb la UE com amb Espanya, apareix com a escenari molt més probable a l’horitzó.
Em sap greu no haver-los pogut convèncer per pensar un xic més com pensen els catalans. Tot i així els hi continuo desitjant molts èxits a l’hora d’assolir les seves fites econòmiques. Pel que fa les polítiques, els hi desitjo aquest mateix èxit a la voluntat majoritària de la gent de la meva pàtria elegida.
Ben cordialment,
Thomas Spieker
