El passat 8 de desembre el Sr. Javier Belmonte publicava en la seva columna de El Periodico “On mai passa res” un article titulat “Andròmines”, el qual només crida l’atenció per la “perla final”, una grolleria que el desqualifica com a periodista i com a persona. Pel que s’interpreta l’irriten sobre manera alguna de les andròmines (llegiu mobiliari urbà) existents i d’altres de previstes, com és el monument de les quatre columnes de Puig i Cadafalch situades a Montjuïc l’any 1919, orientades de cara al Tibidabo i enderrocades per ordre del dictador Primo de Rivera l’any 1928 pel seu innegable simbolisme de catalanitat. A l’articulista li semblen lletges i no hi ha res a dir perquè és una qüestió de gustos i, per tant, ben opinable, de la mateixa manera que molta altra gent les troba esplèndides per la seva monumental magnificència. Però l’esmentat escriptor no es limita a desqualificar-les perquè li semblin de mal gust, sinó que demana que “els responsables signin a peu d’obra perquè “ens puguem recordar dels seus progenitors” (sic). Una grolleria que es desqualifica per si sola i que gasta un to burlesc indigne d’un bon periodista, però pel to que utilitza resulta viable plantejar la possibilitat que tanta visceralitat vingui donada pel fet que el simbolisme nacional català de les quatre columnes (les quatre barres catalanes) no sigui el seu i li sembli mes dissimulat posar-hi el qualificatiu d’“horribles”, com si ja hagués fet una enquesta per determinar si són del gust dels catalans o no. Possiblement desconeix, o li resulta més fàcil ignorar, que la societat civil, organitzada en associacions, fundacions etc. i les personalitats i institucions més significatives de la societat catalana, entre elles el Parlament de Catalunya per unanimitat així com el propi Ajuntament de Barcelona també per unanimitat s’ha adherit a la campanya de més de cinc anys de treball que La Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals ha liderat recollint milers d’adhesions, representatives de tots els estaments organitzats de la societat civil. Tanta gent a signar a peu d’obra recorda aquell acudit del conductor circulant en direcció prohibida i telefonant a la policia, perquè la carretera era plena de bojos conduint contra direcció.
Enric Padrosa
Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans
