En la fórmula que proposa Pérez Reverte al seu twit de fa uns dies que tan ressò ha tingut podem estar d’acord amb l’excés aberrant de polítics, la superposició de parlaments, governs, etc. autèntiques oficines de col·locació d’amics, parents i “enxufats” que els ignorants presidents espanyols pensaven que podia durar sempre.
També d’acord a que el resultat de tota aquesta profunda supèrbia, pràctiques irracionals, corruptes i obsesses és la crisi, que l‘estan pagant els de sempre retallant serveis bàsics mentre es manté intacta la superestructura política.
Bona la observació “el golfo” impune, el ciutadà indefens” mostrant la corrupció al mon judicial que actua com a coartada legals de tots els mafiosos d’aquest país, inviable per les seves pràctiques.
Però Pérez Reverte s’ha queixat alguna vegada abans o bé denuncia això en aquests moments quan ja es evident per a tothom? O potser ja li anava bé com a tants intel·lectuals que amb el seu silenci han estat còmplices de l’aberració política perpetrada durant la transició…
Als fòrums de debat social i polític al llarg de més de 30 anys les discrepàncies han estat merament partidistes, pura escenografia, però hi ha hagut unanimitat total quant al model d’estat. Pérez Reverte hi ha fet alguna aportació positiva? I encara que l’hagués fet el seu missatge actual el desqualifica totalment.
Ha oblidat el Sr. Pérez que l’arquitectura política de la transició es va “inventar” només per a rebaixar la personalitat de les comunitats autònomes històriques? El celebrat “Café per a tots” ara s’ha convertit en “Misèria per a tots”.
Es bó aixecar la veu però arriba tard, molts ciutadans anònims es manifesten a diari pels mateixos motius i ho han fet abans que ell. El Sr. Pérez ni tan sols no diu res de la Casa Reial, l’Exèrcit, els Ministeris duplicats, les infraestructures inútils. Que potser se li podria molestar algun amic?
Però on Pérez Reverte es denuncia ell mateix és quan parla de Parlaments autonòmics, tinglado regional, etc. i els posa tots al mateix sac ensenyant la prepotència i el llenguatge despectiu habitual en les espanyes que de democràtic no en te res.
Cal molta barra per a dir “ens costa 90.000M€” atribuint-se la condició de propietari d’aquest diner. Potser que llegeixi una mica més d’economia per adonar-se que on diu “ens costa” hauria de dir “els costa” referint-se a aquelles comunitats que com Catalunya pateixen un espoli permanent que es destina a pagar aquests disbarats.
També se li ha passat per alt que en 30 anys de pseudodemocràcia a Espanya, només s’han publicat una vegada les balances fiscals -ignorant el mandat del Parlament espanyol- intentant tapar la magnitud de l’espoli que els han permès continuar amb les economies subsidiades permanentment con a graner de vots. Tampoc no parla del principi d’ordinalitat, no, res.
Ara, quan ja es treu la careta és quan diu que aquí com a molt hi ha dues autonomies que al màxim a que poden aspirar és a tenir un “cuartelillo mayor”. Se suposa que és per a reprimir-les, vigilar-les, explotar-les i amenaçar-les “dentro de un órden” … el seu clar, vaja, com sempre. El seu tarannà feixista queda al descobert, aquí mano jo i als altres alguna almoina (l’alpiste que deia el sinistre Guerra i repeteix Montoro)
On és el diàleg que se li suposa a un home de lletres, on és la democràcia, on és la cultura? La seva proposta és impresentable.
I la perla final: nega drets històrics i s’atorga la condició de jutge suprem del destí de persones, pobles i nacions, condemna la immersió lingüística i ho empaqueta tota com a “golferias autonómicas” Miri Sr. demostra ser Vè. un perfecte genocida “in pectore” i amb totes aquestes baixeses més aviat això de “golfo cavernario” li correspon a Vè. a perpetuïtat.
Pensament i llenguatge de molt baix nivell, groller, primari, amb el rellotge parat i frisós per a tornar als “pronunciamientos” que ens recomana. Pérez Reverte no fa cap aportació intel·lectual, només parla de retallades que ja sap tothom i que es comenten a qualsevol barberia.
Pérez Reverte ha volgut canviar-se el collar però continua sent el mateix gos.
Daniel Prats
