Resposta a l’article “Consulta popular a Catalunya. Un estímul per als il•lusionistes” a Der Spiegel

En resposta a l'article “Consulta popular a Catalunya. Un estímul per als il·lusionistes”, de Vera Kämper ens permetem fer unes observacions:
 
Vostès diuen que els catalans “ja poden usar ara sense obstacles la seva llengua i la seva cultura i que ja disposen d'amples drets d'autonomia”. Sobre el paper és així, però a la pràctica la situació és molt diferent. Després de la sentència del Tribunal Constitucional, el 2010, contra l'estatut d'autonomia, qualsevol llei promoguda pel govern central espanyol és de compliment obligatori a Catalunya encara que envaeix les competències del govern català. Un exemple és la discutida llei d’educació del ministre espanyol d'Educació, Wert que vol canviar a favor del castellà l'actual sistema educatiu bilingüe que té un èxit internacional reconegut. Molts drets autonòmics es restringeixen cada vegada més o senzillament són ignorats per part del govern central.
 
El ministre de Justícia espanyol diu que Espanya és un país democràtic amb el dret de lliure expressió. Però el govern espanyol ha prohibit als catalans la lliure expressió de la seva voluntat amb el poc consistent argument d'una incompatibilitat amb la constitució. Això era fals. La constitució hagués permès cinc vies diferents per solucionar el dilema. La decisió del govern va ser, doncs, estrictament política i no de dret constitucional. A Espanya ni tan sols funciona un Tribunal Constitucional independent. Aquest és un simple annex de l'executiu quan veuen amenaçada la “sagrada unitat de l'estat”. El president del Tribunal Constitucional Francisco Pérez de los Cobos ha publicat diverses vegades articles  en els que s'ha pronunciat declaradament contra els desigs catalans de més autonomia. En la seva joventut va ser simpatitzant del partit feixista Fuerza Nueva, al que va ajudar en la campanya que aquell partit va fer en contra de la promulgació de la constitució espanyola.
 
En contra de l'opinió de la seva autora “tota aquesta empresa” no és cap dissimulació, cap il·lusionisme. Ara fa dos o tres anys una nova regulació de competències i de finances encara hauria pogut ser una sortida. Ara ja és massa tard, perquè la gran majoria dels catalans ja no es creu res del que puguin dir els governs de Madrid, siguin del color que siguin.
 
I, per acabar, i pel que fa a les opinions del professor Stefan Talmon  [aquest opina que sense una separació acordada, molts estats europeus no voldrà trencar amb Espanya, reconeixent el nou estat] com en el cas de Croàcia i d'Eslovènia, Catalunya serà reconeguda de mica en mica. Però els interessos pragmàtics dels estats s'imposaran al final, tant més que la separació no s'haurà fet amb guerra i violència, sinó que serà un procés pacífic i democràtic.
 
Cordialment
 
Pere Grau
Hamburg