Resolució que va contra el seny, la ciència i la Llei

                 La resolució del TSJC que vol eliminar l’excel·lent model escolar que aplica la immersió lingüística és equivocada i s’ha de tenir la certesa que es rectificarà, quan es revisi per mor dels recursos que s’hi presentin. Va contra el seny, perquè és impossible que unes persones encarregades d’impartir justícia no siguin capaces de comprendre la situació actual de les escoles del Principat i que el model escolar vigent ha facilitat la convivència, la pau, la tranquil·litat i la cohesió social a les escoles durant més de trenta anys. A ningú amb una mica de seny se li ocorreria modificar aquest model, encara que hi hagi una quarta part d’una dotzena de famílies que ho sol·licitin.
 
            Va contra la ciència, perquè ha quedat demostrat científicament en la situació sociolingüística actual que l’aprenentatge d’una llengua, en aquest cas de la llengua pròpia de país per part de persones no catalanoparlants (parlants de les dues-centes llengües que aproximadament s’hi parlen), s’aconsegueix quan el mètode utilitzat és la immersió lingüística. Si el problema és que aquest país té dues llengües oficials i totes dues s’han d’aprendre a l’escola, la demostració experimentada és que fent-ho així, encara s’aprèn més la llengua castellana que la catalana.
 
            Va contra la Llei, així en majúscula, perquè no es pot obviar que tothom, i qualsevol tribunal de justícia també, sap que existeix una llei que obliga que quan s’acabi el període d’escolarització obligatòria es dominin les dues llengües oficials d’una manera semblant, i el mètode utilitzat era l’únic que s’hi aproximava. El mètode particular que demanen unes quantes persones, que de manera visceral i ideològica no volen seguir el mètode general, no pot ser el que s’imposi, perquè això faria que s’incomplís la Llei vigent. Per tant, els representants d’aplicar la Llei, no poden dictaminar en contra d’aquesta Llei, cosa que sembla que han fet.
 
            Si tenim en compte, a més, que durant anys i panys molts professors i professores de català han aplicat les avaluacions amb una gran flexibilitat, com si es tractàs dels millors contorsionistes, i han aprovat alumnes no catalanoparlants sense que arribassin als mínims establerts, s’ha de pensar que en un sistema educatiu on s’hagués d’aplicar el model de castellà també com a llengua vehicular, i d’avaluar en igualtat de condicions els tres alumnes, els pares dels quals no volen sentir parlar de català ni en pintura, difícilment podrien aconseguir aprovar el graduat escolar. Si aquest model es generalitzàs, i es volgués avaluar realment el coneixement de la llengua catalana segons especifica la Llei, augmentaria el fracàs escolar en proporció geomètrica.
 
            Per tant, és hora d’avaluar que als dirigents d’Espanya no els interessa si els alumnes dels PPCC aprenen o no la llengua pròpia; al contrari, volen esborrar-la del mapa, volen fer-la desaparèixer i usaran tots els sistemes que es coneixen per anihilar-la, així que les manifestacions i les concentracions no s’han de fer només per defensar el sistema d’immersió lingüística, sinó que s’han de fer per demanar la independència. Han de saber que ens fan i ens han fet la vida impossible. Quan això passa una vegada i una altra no queda altre remei que emancipar-se. L’únic camí per poder resoldre els problemes que un té és viure independent. Ha quedat demostrat massa vegades que la dependència d’Espanya ens crea greus perjudicis econòmics, socials i de convivència.
 
                            (Article publicat a Diari de Balears, dia 7 de setembre de 2011)