Stoner, de John Williams, és una novel·la que tenia tots els números per passar completament desapercebuda. Publicada originalment en anglès el 1965, sembla haver tingut una nova vida en ser rescatada per la prestigiosa editorial New York Review Books Classics el 2006. La seva publicació per primera vegada aquest any en català i en castellà, possiblement no hagués estat possible si no hagués estat recuperada en el seu país i llengua d’origen.
Stoner ens explica la vida relativament insignificant de William Stoner. I dic relativament insignificant perquè totes les vides tenen algun valor i perquè totes, d’una o altra manera, són exemplaritzants. William Stoner és un jove que viu a la granja dels seus pares ajudant-los en les tasques agrícoles a principis del segle XX. Els seus progenitors decideixen enviar-lo a la universitat perquè estudiï una mena d’enginyeria agrícola i contribueixi així a la millora de l’explotació agrícola familiar. No cal dir que tot això suposa una gran inversió i un gran sacrifici per la seva família, gent callada i endurida per l’herència de generacions consagrades a la feina dura i a l’adversitat. A la universitat, per aquestes casualitats que succeeixen en totes les vides, viu una epifania literària que li fa abandonar els estudis tècnics i consagrar-se a l’estudi de la literatura. La seva carrera acadèmica es regeix pel rigor i la devoció pel seu objecte d’estudi. No obstant això, la seva vida, tant en l’àmbit acadèmic, però sobretot en el personal, pot llegir-se com un gran fracàs, en el qual ell hi ha jugat part, però no ha tingut totes les cartes. Potser li va mancar el coratge necessari no només per ser un supervivent, i per sobreviure es necessita coratge i estoïcisme, sinó el necessari per no resignar-se a tots aquells desenganys, traves i de vegades fins i tot travetes que ens imposa la vida a través d’algunes de les persones que es creuen en el nostre camí. La resignació estoica és el tema d’aquesta novel·la. Tant de bo William Stoner hagués estat més rebel i hagués tingut més coratge. Potser a la majoria de nosaltres ens sobra resignació i estoïcisme.
Stoner és una novel·la sensible i amarga. Una novel·la que parla d’un gran home que no passarà a la posteritat. D’una vida digna però fins a cert punt malmesa. Una vida tan continguda com el to de l’autor en narrar-la. Amb episodis veritablement dramàtics, sobretot pel que fa a l’amor, el veritable, i els múltiples adéus que es narren en l’obra, narrats des d’una sinceritat brutal però defugint completament el melodramatisme. És més que probable que John Williams tingués com autors de capçalera a Txèkhov, Gogol i Balzac. No debades aquest darrer va escriure una novel·la titulada Les il·lusions perdudes.
