Al parlar sobre la nostra possible independència com Estat, desitjada per uns, rebutjada per uns altres, i crec que vista amb temor per una bona part davant les lògiques incerteses i, sobre tot, de les amenaces i pors que es van rebent… i més que s'en rebran, sovint es vol comparar amb els processos de, per un costat, Kosovo, i per un altre de Quebec, Flandes i d'Escòcia. Esta be tenir-ho en compte a tall d'informació i de que certes coses, que se'ns diu “prohibides” i “fora de la llei” a casa nostra, si que es poden fer emparades jurídicament, però no es poden fer servir com exemple perquè com és diu familiarment “cada casa és un món”, i més quan la política dels polítics intervé o si posa pel mig.
Kosovo es va proclamar independent de Sèrbia amb una declaració unilateral i carent de tota formalitat, que el Tribunal de l'Haia va avalar plenament, malgrat que la seva independència no es total perquè tres o quatre estats, entre ells España, es neguen a reconèixer-la.
El Tribunal Superior del Canadà es va manifestar en el sentit de que si hi ha una majoria clara del territori del Quebec que s'expressa democràticament en favor de la independència, el govern del Canadà ha d'atendre aquest pronunciament i negociar de bona fe les condicions de la secessió.
El cas de Flandes és ben particular ja que resulta que al seu territori s'hi inclou Brussel·les, la capital de Bèlgica, el que hi afegeix uns components de gran rellevància i complicitat.
En quant a Escòcia, que es el millor exemple de democràcia a tenir en compte -uns i altres-, la encaixada de mans dels Primers Ministres britànic i escocès a Edimburg va culminar i escenificar la postura que, sense estar-ne a favor, el Parlament britànic es sotmet a la voluntat del poble.
Com es pot veure en aquests “flashos”, i molt pel damunt, res a veure amb com es viu el mateix procés a l'Estat al que pertanyem que, sistemàticament, el nega, el menysprea, l'amenaça, el boicoteja, s'inmiscueix deliberada i barroerament en les democràtiques Eleccions al Parlament, permet i augmenta la precarietat de la seva situació financera en que ha quedat desprès d'espoliar-lo any rere any, i darrerament, ja ha anunciat que farà servir tot del que pot servir-se per impedir que la proposta pel dret a decidir, pal de paller del nou govern de la Generalitat, pugui prosperar pels camins més senzills i normals.
Una cosa és que el principi democràtic avali el procés a la independència d'un nou estat, i una altre, molt diferent, és que aquest principi democràtic s'observi en tots els sentits i per totes les parts.
Una cosa és guanyar les eleccions amb un programa clar i una altre cosa, molt diferent, és poder-lo complir amb normalitat… i més si no es depèn d'un mateix, com és el nostre cas.
La democràcia hauria d'impartir respecte per a tothom i el que fa és permetre prepotències i abusos de poder en interès del que més força té en un moment donat.
Publicat al http://www.reusdigital.cat/
