Requiem per La Bisbal d’Emporda

Quan dic que La Bisbal d’Empordà esta agonitzant, crec que no soc estrafolari si tenim en compte els diferents conceptes de retrocés d’aquesta ciutat, que són molts, i que només n’esmentaré tres o quatre, però sonats: hem quedat sense bombers; estem amenaçats de quedar sense servei d’urgències nocturn al CAP, quan fa anys que aquesta ciutat hauria de tenir un centre hospitalari, tal i com li requereix a una ciutat capital de comarca, i Cap de Partit Judicial, que a compte de tot això ens han encolomat un abocador a tocar les parets que d’aquí quatre dies començarem a tenir problemes amb els reixors i amb l’aigua, per si no n’hi ha prous; mentre un sector de la geografia catalana feia pregaries perquè plogués, La Bisbal també ho feia, però perquè ho fes amb moderació, perquè si a les Gavarres haguessin caigut tres-cents l/m2 aquests últims tres dies, jo no se per on s’hagués escorregut el desbordament del Daró, amb tot el que s’ha fet en el sector del Paral·lel fins al Pontet de la Sal. Tota aquesta reflexió, fa anys que es tindria d’haver lluitat per la seva solidesa, fins i tot des que es van enderrocar “les Monges Franceses”; però per això és necessari comptar amb elements primordials com l’intel·ligencia i voler governar per a tothom iguals; i per acabar-ho de reblar, l’anella de les gavarres del Sr. Nadal ens condemnarà al pacte de la fam, si els bisbalencs no s’inventen quelcom estratègia d’atracció per la gent d’arreu, que si no s’aconsegueix, hauran de passar segles per recuperar les inversions fetes als “museus i al Mundial,” que de ben segur que serà un “garreng” que no ens traurem mai de l’esquena, i que consti que estic a favor dels museus i de la cultura en general.