Més que mai, ara toca defensar i consolidar la República catalana. Una república votada, referendada per tres vegades , les eleccions de 27 de setembre de 2015 , el rèferèndum de l’1 d’octubre de 2017 i la darrera votació de la proclamació de la Republica al Parlament el 27 d’octubre de 2017. Ara ha arribar el moment de defensar la democràcia de debò, és a dir, d’optar per la legalitat majoritàra del poble català que vol un nou país en forma de república, o bé, com en el segle XVII , XVIII o al 1939, acceptar -submissament- el dret de conquesta per part de l’imperialisme aristocràtic, superb i antiliberal (la monarquia absolutista) dels castellans.
Ara entrem en un periòde dur i complicat, però cal recordar que, el catalans, sempre ho hem tingut difícil. Entrem en aquesta fase d´aplicació del 155 ( això no deixa de ser una excusa de mal pagador) per aplicar,tàcitament, l’estat d’excepció o, si cal, l’estat de setge. De fet, en aquests moments els catalans no podem fer absolutament res sense el permís del PP, del PSOE i de les plutocràcies extractives castellanes, amb seu al palc del Reial Madrid. El procés d’involució política és total, la democràcia ha esdevingut un autèntic « ginyol » teledirigit des de la capital imperial madrilenya. Un exemple de tot això el tenim en els canvis polítics, en els canvis legislatius a corre-cuita per sabotejar les empreses catalanes ( cal recordar que les empreses no han marxat lliurement, han estat amenaçades pel govern espanyol).Hem entrat en uns temps terribles d’arrogància i visceralitat contra tot el que faci referència a Catalunya i la nostra estimanada llengua. Ara es farà efectiva més que mai – a través de lleis i decrets manipulats de forma malèlova- la discriminació brutal de la llengua catalana,no només a l’escola, sinó en tots els àmbits de la vida d’una persona . A més, penso, crec que les zones amb més consciència nacional i amb un ús social més destacat de la llengua catalana seran els llocs més marginats, discriminats i reprimits ( tal com va passar l´1 d’octubre passat). Per altra banda cal tenir en compte que aquesta gent tan ufana i tan superba -procedent de l`altiplà castellà- no tenen paraula, són uns mentiders compulsius. Recordeu fa uns anys la quantitat de vegades que haviem escoltat que en absèncai de violència tot era possible i es podia parlar de tot. Són gent que viu de les impostures històriques, de les lleis de « l`embut » aplicades amb “sang i foc”.
No hi dubte que hem d’avançar i consolidar -per sentit comú, legitimitat històrica justícia social i dret a la supervivència- una República catalana que vol ser un país modern, molt més net, molt més just, molt més lliure i molt més eficient. Catalunya, de cap de les maneres, és una sucursal ni pot ser governada com una colònia.Europa sembla que això encara no ho entèn : hem d’explicar-nos molt millor. La diplomàcia sempre és quelcom molt complicat. Hem d’explicar, amb pèls i senyals, que Castella/ Espanya és un país que viu en un frau polític permanent i que sempre pretén humiliar els catalans (en altres époques exterminar-los). Doncs bé, l’aplicació d’aquest article 155 de la CE és un exemple d’estafa polític imonumental i d’amenaça extrema, inclosa la violència física, contra el poble català que vol decidir el seu esdevenidor col•lectiu. Europa, el món civilitzat i tots els ciutadans dignes i de bona voluntat d’arreu del planeta no poden permetre, no poden tolerar una barbaritat tan brutal, un assetejament -amb nocturnitat i traïdoria- ordit pel govern espanyol, contra el legítim govern de Catalunya, cosa que no s’havia vist mai a Europa en els darrers temps.
