Article publicat al número 1358 d’El Temps el 22 de juny de 2010 sobre la infrarepresentació política catalana.
Un dels factors més importants a l’hora d’escollir els nostres representants polítics és la seva vinculació amb el territori i amb la seva gent. Tanmateix, molts catalans encara prefereixen votar partits espanyols d’abast estatal que menystenen Catalunya a l’hora d’escollir els seus candidats. I això, al Parlament Europeu, es tradueix en una infrarepresentació de diputats catalans que limita enormement les possibilitats de defensar els nostres interessos com a país. Analitzem-ho.
L’Estat espanyol té uns 44 milions d’habitants, dels quals, 7,5 milions resideixen al Principat de Catalunya, és a dir, aproximadament el 17% del total. I, en aquest sentit, semblaria lògic que a l’entorn del 17% dels representants electes dels partits polítics espanyols fossin catalans.
En aquests moments, el PSOE té 21 diputats al Parlament Europeu (i, quan entri definitivament en vigor el Tractat de Lisboa, en tindrà 23). De tal manera que seria lògic esperar que 4 d’aquests diputats fossin catalans; però, en realitat, en són (i en continuaran sent) només 2. En altres paraules, el PSOE només atorga al PSC el 8% de la seva representació parlamentària europea, en lloc del 17% que es correspon al pes demogràfic de Catalunya. Així, doncs, segons el PSC-PSOE, a cada persona que viu a Catalunya, li correspon la meitat de la representació de qualsevol ciutadà de l’Estat espanyol.
D’altra banda, el PP té 23 diputats (i n’acabarà tenint 24). Dels quals, només un resideix a Catalunya. I, curiosament, és el 23 de la seva llista. De tal manera que, si es descuiden, no n’hi hauria ni un. En definitiva, la representació catalana del PP és només de poc més del 4%, en lloc del 17% que es correspondria al volum de la població catalana respecte a Espanya.
En resum, si el PSOE i el PP tractessin els catalans com a espanyols, Catalunya hauria de tenir 5 diputats més al Parlament Europeu. Una xifra que pràcticament doblaria la nostra presència actual de 6 diputats residents a Catalunya.
Sens dubte, els pitjors enemics dels votants catalans del PSC-PSOE i del PP són, respectivament, el PSC-PSOE i el PP. I la millor opció de futur per als votants catalans del PSC-PSOE i del PP és la independència de Catalunya, atès que, en aquest cas, la representació global del nostre país al Parlament Europeu s’elevaria aproximadament fins als 14 diputats. Esperem que aquest tipus d’argument també contribueixi a convèncer molts dels nostres conciutadans que encara no ho tenen prou clar.
