Renegats, renegades, traïdors, traïdores, i deslleials

 
            Dimarts, 12 de juny de 2012, es va cometre un greuge contra la democràcia i contra un poble mil·lenari; trenta-quatre parlamentaris del PP varen votar contra la llengua catalana, contra el poble de les Illes Balears, contra el seu poble, contra la Constitució, contra l’Estatut i contra les lleis vigents. Devuit parlamentaris i setze parlamentàries varen fer de xotets de cordeta, d’agraïts amb la panxa plena, de venuts per un plat de llenties, de comprats per les trenta monedes de Judes, de persones sense personalitat, quan varen obeir les ordres estrictes dels qui volen eliminar el poble de les Illes Balears, com a poble diferent al poble espanyol i que saben que per això, el primer que han de fer és eliminar la llengua que el diferencia i distingeix, la llengua catalana.
 
            Per això varen votar contra les esmenes que rebutjaven la Llei de la Funció Pública que elimina la necessitat que el català sigui un requisit per a accedir a l’Administració. Aquestes trenta-quatre persones no varen votar perquè la llengua castellana fos eliminada com a requisit per a accedit a la Funció Pública. Aquestes persones són aquelles que defensen, quan els convé, la igualtat, quan no saben què significa aquesta paraula. Aquestes persones són aquelles que defensen el bilingüisme, quan tampoc no ho deuen saber què és. O són massa llestes o suspendrien la comprensió lectora que exigeix PISA als alumnes de 10 anys, o els falta qualque brusca, com diríem en bon mallorquí,  o s’han cregut que aquest és el camí per arribar a esser algú en aquesta vida. Sí, ho arribaran a esser algú, sí, passaran a la història de les Illes Balears com a 34 persones que han traït aquesta terra, han renegat de la seva llengua, la majoria, i han estat deslleials a la democràcia, que li corresponia reparar el mal que s’havia fet a la llengua durant segles, perseguint-la. La Llei que volen aprovar és una llei com qualsevol de les que hauria aprovat el règim franquista. La Llei que volen aprovar figurarà com una de les lleis més repressives contra la llengua catalana. Aquí teniu les trenta-quatre persones, que volen fer història, com es diu ara vulgarment:
 
Ana Maria Aguiló i Garcías, María José Bauzá i Alonso, Rosa Maria Bauzá i Colom, José Ramón Bauzá i Díaz, Lourdes Bosch i Acarreta, Margalida Cabrer i González, José María Camps i Buenaventura, Antoni Camps i Casasnovas, Margarita Durán i Cladera, Jaime Fernández i Juan, Óscar Fidalgo i Bestard, Llorenç S. Galmés i Verger, Miquel Àngel Jerez i Juan, Eulàlia E. Llufriu i Esteva, Maria Virtudes Marí i Ferrer, Gabriel José Martí i Ballester, Francisco Mercadal i Alabern, Manuel José Monerris i Barberá, Catalina Palau i Costa, Pere Palau i Torres, María Asunción Pons i Fullana, Margarita Prohens i Rigo, Pere Rotger i Llabrés, Fernando Rubio i Aguiló, Maria Salom i Coll, Alejandro Sanz i Benejam, Margalida Serra i Cabanellas, Vicent Serra i Ferrer, Misericordia Sugrañes i Barenys, Santiago Tadeo i Florit, Carolina Torres i Cabañero, Josep Torres i Cardona, Antònia Vallès i Ramis i Carlos Luís Veramendi i Mestre.
 
            A les trenta-quatre persones i als seus votants els copiaré unes quantes definicions del nostre diccionari de la llengua catalana:
 
renegat –ada:Que renega la pròpia religió, la seva fe política, etc. Un cristià renegat. Un renegat de la pàtria.
A l’etc. també s’hi troba tota persona que desvalora la seva llengua, ja que només ho farà qui en renegui.
traïdor –a: Qui viola la fidelitat que devem (a algú o alguna cosa). Que traeix un amic. Que traeix la seva pàtria.
Totes les persones del món són fidels a la seva llengua i no adopten mesures contra aquesta, llevat de les que la traeixen.
deslleial:Que no guarda escrupolosament la fidelitat deguda, capaç de fer traïció. Una persona deslleial.
Queda demostrat amb les definicions anteriors.
 
            Antoni Pastor i Cabrer, el fins ara trenta-cinquè diputat del PP, l’únic que va anteposar la seva dignitat davant l’obligació imperativa de renegar, trair i ser deslleial a la seva llengua, la llengua oficial i pròpia de la nació on viu, ja ha estat separat del grup parlamentari i del grup municipal al qual pertanyia. És el millor favor que li podien fer, com també ho serà si el separen d’un partit polític, que seguint ordres de gent desnaturalitzada i que viu a centenars de quilòmetres d’aquí, vol utilitzar un conjunt de teresetes perquè sense que quasi se n’adonin, cometin un acte de genocidi i un vertader lingüicidi, que és així com passaran a la història. Tot per continuar aspirant a viure bé a canvi de pitjar el botó indicat i sense que es pugui tenir una opinió pròpia com ha tingut el batle de Manacor, l’honorable senyor Antoni Pastor.