REMUNICIPALITZACIÓ

A mesura que l’amenaça de mercantilització dels béns escassos i naturals avança, augmenta la pressió popular per  tal de controlar de forma pública o comunitària aquests béns. Un estudi publicat recentment, sintetitza en xifres el canvi de tendència dels darrers anys d’aquesta dècada, a favor de la re-municipalització de serveis. Així en el capítol de la captació i distribució d’aigua potable anotava un total de 267 casos, dels quals França en tenia 106, Estats Units 61, Espanya 27, Alemanya 17 i Argentina 8. En el sector de la recollida i gestió de deixalles, d’un total de 31, Alemanya 13, Regne Unit 7 i Canadà 5. En l’àmbit de la generació i distribució d’energia amb un total de 311 casos, Alemanya en tenia 284 i Estats Uniits 6. Pel que fa al transport: França en tenia 20, Regne Unit 7 sobre un total de 38. En l’àrea de govern local, de 140 casos eren del Regne Unit 37, Alemanya 26, França 21, principalment en els sectors de neteja, seguretat, espais verds, construcció, càtering d’escoles i centres esportius. A l’educació, 11 casos amb Alemanya 5 i Regne Unit 3. I finalment en sanitat i benestar socials, d’un total de 37 lideraven Noruega 16, Suècia 7 i Regne Unit 5.
Una primera reflexió és que no importa el context sociopolític de l’Estat. Tant els estats d’estructura i composició fiscal socialdemòcrata com els nòrdics, com els estats més liberals capitalistes com U.K i U. S. A lideren diverses llistes de remunicipalització. És a dir la pressió popular i electoral en els dos contextos ha aconseguit que les administracions locals entomin de nou el control directe d’uns serveis que no satisfeien per ineficients i cars. Sí que hi ha un tall notable entre Estats eficients i amb democràcies de qualitat i els estats ineficients i amb democràcia de baixa intensitat i corrupta. No és estrany doncs veure poc a les llistes Espanya i Itàlia.
En alguns estats perduren tradicions de control públic o comunitari d’aquests béns. Per exemple, un cas que desconeixia, fins fa poc, és l’existència d’una ampla tradició de distribució cooperativa d’energia a moltes ciutats i viles argentines. O la pervivència, de la que ja hem parlat en altres ocasions, de tradicions de control comunitari o municipal de l’aigua a Catalunya.
En tot cas, la societat civil ha empès la construcció de models públics de serveis socialment justos i ambientalment sostenibles. Els detonants han estat diversos. No acompliment del servei per les empreses privades. Infra-inversió que posava en risc la infraestructura. L'augment de la facturació. Els obstacles al control públic i transparent dels operadors privats. Les disputes sobre els costos operatius. La manca de transparència financera. O la reducció de la mà d'obra i  de servei.
La història d’aquests serveis no és lineal. Com dèiem abans en alguns països ja hi havia control municipal des de l’edat mitjana i només l’eclosió del capitalisme ho va fer perdre. D’altres serveis més contemporanis van néixer ja privats, però lligats a empreses locals (per exemple moltes elèctriques a Catalunya) que després van anar essent absorbides fins a arribar a un autèntic monopoli privat, que ha marcat la política de preus i de qualitat de servei. És en molts d’aquests casos quan la població, degut als conflictes descrits abans, ha aconseguit un replantejament sobre les concessions.
 
 
Per això, la remunicipalització permet millorar la rendició de comptes i la transparència amb formes avançades de participació pública. També canvia la perspectiva estreta i orientada als beneficis cap a una d’objectius socials i polítics comunitaris.
És evident que, avui, amb el descrèdit d’una part de la cosa pública i de la política, jo no seria gaire partidari d’una estricta municipalització. Em decantaria més per concessions a cooperatives d’usuaris i ciutadans, o per models mixtos municipal-comunitaris que garantissin una cogestió entre treballadors públics i ciutadans  usuaris. Amb organismes de gerència professionals i de direcció estratègica despolititzada en el sentit de desgovernamentalitzada.
Els processos de remunicipalització o comunitarització dels serveis no són fàcils, però amb una gestió professional i un control democràtic i transparent, han de arribar a bon port. Perquè aquest és l’únic camí de contrarestar l’allunyament del poder econòmic global del poder polític democràtic.