Relat i opinió personal

                                            La recuperació del país , desprès de la aixafada per la guerra “Incivil” ,1936-1939, es va aconseguir per els esforços i per la capacitat de superació que l’empresariat va imposar , tot i el lladronici que sense control per part dels governants addictes i afix a la dictadura , que de ben segur que els hereus, en aquests moments intenten tornar a arrelar. La dictadura franquista fou criminal i perversa, i a l’hora instructiva en idees i vivències, que malauradament no s’aprofiten en democràcia .
Soc nascut del 1936, i  crescut en una dictadura , que desprès d’haver passat gana i començar a treballar als 13 anys il·legalment , i als 14 legalitzat, per les circumstancies que siguin , tinc d’agrair haver pogut arribar a la jubilació sense haver perdut un sol dia de treball , fent 12 hores cada dia treballant a la ceràmica; de camioner  (1962-1977), moltes vegades veia sortir el sol dos dies sense haver dormit ; per compta propi com a comerciant (1977-1989), un mínim de 15 hores cada dia; i com a xofer d’autocars de transport interurbà i línies regulars(1989-2000) , uns dies mes que altres , però sempre mes de 10 hores cada dia.; jubilació Març 2000, , 64 anys.
Els meus 51 anys de vida laboral , varen ser de creixement per a tothom ; els primers 7 anys de jubilat , d’estabilitat econòmica  falsejada , segons es demostra des de fa cinc anys , que l’estabilitat i l’economia va en retrocés , com es demostra amb els prop de sis milions d’aturats que malviuen en el país.
Es de suposar que durant tots aquests anys , també s’ha robat tant com s’ha pogut i tothom que n’ha tingut oportunitat; però a mi no em pot entrar al cap , que els únics que han de pagar , siguin els mes perjudicats per la cobdícia i l’especulació, i que els mes beneficiats causants de la crisi, siguin els que en aquests moments estan constrenyent als ciutadans i al benestar del país.
Les mesures que “l’eurozona” imposa per ordre del caciquisme alemany, al govern espanyol, son el greu preludi del futur d’aquest país , que ara li toca passar quaranta anys anant de mes a menys, lo qual vol dir que mai mes aixecarem el cap , mentre la corrupció i el capitalisme , marquin la ruta que volen fer seguir als països associats a la zona euro, ( invent nascut del ressentiment d’una II guerra mundial, i de  la nostàlgia al poder).
Màrius Viella      La Bisbal d’Empordà 15-7-2012                   T/: 972640762