Regal independentista a CiU

Tinc una idea. Com que l’altre dia Mas va dir que plegaria de president quan hagi endegat el procés cap a la… plenitud-nacional-amb-instruments-d’Estat, un cop sembla que per a alguns ha quedat com un senyor fent aquesta declaració li proposo estalviar-se el mal tràngol d’haver d’endegar res passant el relleu demà mateix a Joan Carretero. Veuries tu que aviat s’acaba el bròquil, i a més ens estalviaríem haver de sentir segons quines collonades de “sentiment de nació dels catalans” o “continuarem sent solidaris amb Espanya” o “el govern central” o “a la resta d’Espanya haurien d’entendre”.
 
Però com que em temo que el meu suggeriment no serà acceptat, només em queda creuar els dits perquè algú com Mas ens porti pel bon camí. El problema és que no tinc gaire fe en algú que, en comptes de tancar la boca, s’apunta una medalla dient que va “copsar el missatge del poble” la passada Diada i que per això actua “havent escoltat la seva veu”. En un país normal, lluny de felicitar a Mas com si fos un heroi per aquesta declaració, li traurien una medalla en cas que ja en tingués alguna, i si no en tingués el farien dimitir a l’acte perquè llançar tomàquets no és gaire decorós. I és que enlloc normal del món ningú no felicita un líder que afirma haver copsat les demandes del poble en el moment en què la gent ha hagut d’arribar a l’extrem d’haver-se de manifestar al carrer massivament perquè els té plens de la demencial situació. Manca de reflexos alarmant del president Mas? Cinisme? Qui trobi una tercera possibilitat, que m’ho faci saber, sisplau, que li ho agrairé. En qualsevol cas, aquí els catalanets han felicitat Mas perquè l’home diu que els ha escoltat. En fi. I després més d’un em pregunta per què crec tan poc en aquest poble.
 
En un altre ordre de coses, pel que fa a la lamentable manca d’entesa per a la coalició independentista que es pretenia la setmana passada, de debò que no entenc ja no que algú cregués de veritat que la cosa podia reeixir, sinó que ni tan sols li pogués passar pel cap la idea de celebrar la reunió. De veritat que no m’entra a la mollera. Si anem a l’arrel de la qüestió, entendrem que malauradament la cosa estava per definició condemnada al fracàs. En un país on la qüestió fonamental és aconseguir la seva llibertat, la pregunta que un marcià es faria d’entrada seria: per què hi ha tants partits que diuen buscar el mateix? O dit altrament: per què no hi ha un sol partit que aglutini l’independentisme per anar amb les màximes garanties de cara a barraca, i un cop alliberat el poble que cadascú vagi per on li sembli defensant les seves tendències ideològiques? Perquè, la llibertat d’un poble té a veure amb cap ideologia i no amb un dret humà fonamental? Això és el que es preguntaria un marcià, i per això entendria a l’acte que la reunió per a una coalició per força havia de resultar un fiasco. La mera existència de diferents partits que diuen treballar per al mateix ja demostra a les clares que entre ells hi ha qui prioritza altres interessos per sobre de la independència, o que n’hi ha que són talps directament. Altrament només existiria un sol partit independentista. No m’invento res. La cosa va acabar com havia d’acabar, i només faig que aportar-ne les raons.
 
Va passar el de sempre, que és el que continuarà passant mentre no hi hagi un sol partit independentista (i de veritat). Per això ara CiU s’inflarà encara més a vots. CiU, els al·lèrgics de tota la vida a la independència, seran el mes que ve aquells en qui la gent confiarà per aconseguir la independència, vet aquí la contradicció. Una contradicció que naturalment té una explicació per part de CiU. Algú ha de liderar aquest procés perquè la realitat decadent del país mana i a aquest pas també ells, els de la pela, acabaran no sent-ho tant. Van maldades i, davant la inutilitat independentista, CiU prefereix optar per ser ella qui, ni que sigui a contracor, agafi les regnes empesa per les circumstàncies.
 
Més enllà d’aquests raonaments que són el moll de l’os de la qüestió, si entrem en el detall veurem que fa feredat la ingenuïtat que suposa creure’t que sortiràs amb un acord en una reunió on participa el torpede López Tena. Algú em pot dir una sola reunió on Tena s’hagi posat d’acord mínimament amb algú? Algú em pot dir què no ha rebentat López Tena des de la seva aparició en primera línia política? Per cert, que vaig trobar divertidíssimes les declaracions de l’ALT quan, després de la reunió es va queixar que “Esquerra volia subordinar SI”. Més que res perquè recordo que, fa dos anys, la nouvinguda SI pretenia absorbir Reagrupament, que resulta que feia anys que estava en marxa. Sensacional. Però res, misèries catalanes on l’Oriol Junqueras va dir que no volia entrar a comentar “per responsabilitat”. Molt bonic. Però mentrestant, qui fa via és la irresponsabilitat. Com sempre. I CiU es frega les mans. Com sempre. Tot com sempre.
 
Anuncio als lectors que acaba de sortir a la venda el meu nou llibre de narrativa Un grapat de mala herba(La Magrana), nou relats que us posaran de mala llet (o no). Trobareu el llibre en qualsevol llibreria principal. I si no el tenen, demaneu-lo, coi, demaneu que us el portin, per l’amor de Mas!
 
Ricard Biel