El problema de Catalunya no és només polític -que també- sinó que a més és social filosòfic, econòmic, sociològic i d’una manca d’una indústria potent, d’un model econòmic sostenible i d’una mà d’obra qualificada, com el País Basc, Flandes, Baden Würtemberg o la Llombardia.
El problema de Catalunya ara, es podria sintetitzar en dos punts fonamentals. 1. La gran fragmentació social i política -a causa de l'individualisme ferotge producte del caràcter català- . 2. Els greus problemes i mancances en el front exterior. La diplomàcia catalana -pública i privada- és molt feble. Tenim uns problemes estructurals enormes amb la superestructura de la UE i, sobretot, amb la Comissió Europea. Ens manquen sociòlegs, filòsofs i diplomàtics professionals . A més, des de l’ANC, Òmnium i els CDR caldria crear, conrear diplomàtics amateurs; és a dir, articular una diplomàcia de butxaca efectiva, atès que l’administració catalana es troba segrestada per el malèvol article 155.