La propera sentència (STC) del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) fixarà definitivament què cap i què no a la Constitució espanyola (CE) segons el PP-PSOE, què és autonomia en el present règim. La STC serà per unanimitat o poc menys, amb qualque anul·lació d’articles per donar satisfacció al PP i al rabiüt nacionalisme espanyol que ara s’estila, i declaracions arreu de manca d’eficàcia i d’obligatorietat, que és el que vol el PSOE: l’EAC està subordinat a la normativa espanyola i les Corts i el govern espanyols no estan obligats a legislar en compliment del seu contingut, “la competencia estatutaria sólo podrá desplegarse, ejercerse o tener eficacia real en la medida que respete o no sobrepase las limitaciones establecidas o que vengan a establecerse por la legislación del Estado”. No menteix Zapatero quan diu que aquest Estatut, el que surti del TC, és per a tota la vida, perquè el STC tancarà el sistema, i el tancarà per sempre. Ja no és possible una nova reforma estatutària que superi els límits que ara s’imposaran. És la culminació de segle i mig de catalanisme, que acaba en un règim de descentralització administrativa.
Les reaccions institucionals i populars a la STC no poden limitar-se a la protesta i declaració de rebuig: cal emprar eines d’acció nacional que responguin a la pregunta I ara, què?, perquè l’Estatut vigent serà, fem el que fem, el que farà el TC. És probable que la reacció popular sigui de reclamació d’Estat propi i independència, i segur que tant alguns partits com les entitats catalanistes plantejaran un referèndum. En tenim plena competència, tal com estableixen els articles 29 i 122 de l’EAC, que en aquest punt no ha estat recorregut i no podrà ser grapejat pel PP-PSOE al TC, i ho han avalat el mateix TC el passat 11 de setembre i el Tribunal Suprem el passat 23 de setembre. Dos són els límits:
1. La qüestió sotmesa a referèndum ha de ser competència de la Generalitat, qualsevol decisió que li correspongui prendre atribuïda per l’EAC o per la CE. El problema rau en la impossibilitat legal de fer un referèndum amb pregunta directa d’acceptar o no l’Estatut-post-STC, o la mateixa STC, perquè cap de les dues coses és competència de la Generalitat, i el govern espanyol podrà negar-s’hi escudant-se en la legalitat. A més, el resultat efectiu del referèndum seria només polític, constatar el refús, però no obriria cap línia d’actuació per canviar la situació creada per l’Estatut-post-STC. No fóra legal, doncs, sotmetre a referèndum l’Estatut grapejat pel TC ni l’aprovat pel nostre Parlament, però sí el seu contingut: com que el TC dirà que l’Estatut no és aplicable mentre la legislació espanyola no reculli el seu contingut, i que no està obligada a fer-ho, es pot sotmetre a referèndum reformar les lleis espanyoles per complir l’Estatut, i delegar a la Generalitat via 150.2 CE allò que el TC declari competència de l’Estat. El poble votaria que es fes una proposició de llei de compliment de l’EAC, i la represa de continguts competencials d’aquest, de l’aprovat al Parlament, i d’altres qüestions, com el concert econòmic. No hi ha cap límit. També legal fóra un referèndum sobre el dret a decidir o la independència, però només si es planteja com a reforma constitucional, instant la Generalitat perquè la promogui. No és legal preguntar Vol el concert econòmic?, ni Vol que es reconegui el dret a decidir del poble de Catalunya?, ni Vol que Catalunya sigui un Estat independent?, però són plenament legals i constitucionals cadascuna d’aquestes preguntes i referèndums si comencen: Vol que la Generalitat promogui les reformes legals (o constitucionals) necessàries perquè…
2. Cada concreta convocatòria necessita l’autorització de l’Estat, per imposició de l’article 149.1.32 CE. Cal treure al govern espanyol la coartada de la legalitat, i plantejar preguntes que siguin plenament constitucionals, de manera que la seva eventual negativa a autoritzar la convocatòria no pugui basar-se en la legalitat sinó en la mera voluntat política.
En tot cas, per poder fer un referèndum és imprescindible que el Parlament aprovi la llei que desenvolupi els articles 29 i 122 EAC, bé perquè la presenta el consell executiu, com ja li ha estat reclamat pel Parlament tres vegades, o perquè la presenta qualque grup parlamentari, o 50.000 ciutadans per iniciativa legislativa popular. Per mandat de l’article 29 EAC, els catalans tenen el dret de promoure referèndums, però cal que el nombre de signatures necessari sigui raonable. A tall d’exemple, a Califòrnia, que multiplica per cinc la població catalana, calen 433.971 signatures, i fóra trampa imposar requisits més durs que els de l’article 222 EAC.
Només aquests són els referèndums legals, els que en exercici dels articles 87.2 i 166 CE autoritzin o instin el Parlament per promoure les reformes legals necessàries perquè Catalunya sigui independent, i/o sigui reconegut el dret a decidir del poble català, i/o tingui plena efectivitat l’Estatut, mitjançant la reforma de la normativa espanyola i les delegacions de competències. Les Corts espanyoles han aprovat l’Estatut, que compleixin la seva llei i acatin les sentències dels seus tribunals.
Article publicat a l’AVUI el 14 de desembre del 2008
