Els catalans i els bascos ho tenim ben fumut per aconseguir fer un referèndum, ja sigui el 2007, el 2014 o el 1.369.523. La principal trava és legal, perquè segons la llei necessitem el permís de l’Estat espanyol per a convocar-lo, i aquest no sembla estar massa entusiasmat amb la idea. Per què es neguen taxativament a deixar-nos fer aquesta consulta popular de caràcter pacífic i base democràtica? La resposta és ben senzilla. No és que tinguin por que la resposta sigui un massiu SÍ a favor de la independència. A mi em sorprendria moltíssim que sortís aquest resultat tant a Catalunya com a Euskadi., però mai se sap. Si les coses continuen com ara, si més no a Catalunya, potser sí que arribaríem a un sí ben gran. Això sí, els catalans necessitaríem que el referèndum fos el 2100 quan ja hàgim d’empènyer els trens de rodalies per anar a treballar, ens hàgim habituat a fer servir espelmes i a demanar perdó als ciutadans espanyols per haver-los-hi pagats les carreteres i nosaltres haver d’anar a peu. Llavors potser sí que estem tan emprenyats i fastiguejats que acabem votant que sí en un referèndum per l’autodeterminació. O potser, en tenir l’oportunitat de fer una pas endavant a favor de la nostra dignitat, ens ho fem a sobre. Ja se sap que la covardia és contagiosa i d’exemples n’hem tingut uns quants.
Però tornant al tema, ho tenim ben fumut, sí. No ens deixaran convocar un referèndum per la senzilla raó que tot i estar segurs de què el resultat seria no, el tant per cent de vots afirmatius obligaria els polítics estatals i la caverna mediàtica a acceptar cara a l’opinió pública que tenen un problema. Aquesta és la raó. No em crec que els polítics no sàpiguen que aquest problema existeix, però volen evitar per tots els mitjans que això que es coneix com "opinió pública" en prengui consciència. Segons ells, els independentistes són quatre arreplegats, a ser possible violents, que no tenen res a veure amb la societat civil de Catalunya i Euskadi. Què passaria si un 35% de la població catalana amb dret de vot votés que sí? Doncs, que s’hauria de reconèixer que no són quatre gats, sinó uns quants més. Seria difícil de la seva banda demostrar que el 35% de la població catalana és violenta o que s’han equivocat votant. La pregunta seria clara i la resposta no admetria matisos. O potser dirien que vam anar a votar borratxos?
Els riscos són clars i ho saben. Amb la d’anys que fa que demanem un referèndum, el vot pel sí estaria més que mobilitzat. Tots els independentistes haguts i per haver anirien a votar ni que les eleccions fossin un 1 de gener a les 8 del matí i només es pogués anar a votar al cim de la Pica d’Estats.
Ara bé, no crec que els polítics espanyols siguin els únics que tenen por d’un hipotètic referèndum. Alguns partits catalans s’haurien de treure la careta si aquest es convoqués. Quina opció de vot proposaria CIU? El sí o el no perquè ara no toca? Què proposaria el Barça si se li demana? Què en pensarien algunes grans empreses catalanes? Segurament hi hauria sorpreses.
