Reclamant la legalització de Sortu a Gasteiz

.
 
En el mateix dia que el Tribunal Suprem iniciava la vista a Madrid per sentenciar la “il·legalitat” de Sortu, Esquerra n’ha reclamat just el contrari, la legalització a Gasteiz en el marc d’una sessió pública que ha despertat molt d’interès de públic dedicada a la intermediació internacional de conflictes organitzada per Haba Bedi, l’emissora lliure basca que ja fa quasi trenta anys que emet per a tot Euskadi.
Efectivament, després de la declaració de Brussel·les d’ara fa un any, en què gent de renom internacional s’implicaven en la voluntat de contribuir a fer possible la mediació i la pau; després de l’alto el foc permanent, general i verificable d’ETA del mes de setembre i, finalment, després del canvi copernicà de l’esquerra abertzale en deixar clar que qualsevol acte violent present o futur seria condemnat, en la societat ha reviscut  l’esperança marcida arran del fracàs de la via oberta amb  les negociacions del 2006.  
D’aquí el neguit i la tristesa que sura, alhora, en comprovar com hi ha interessos polítics que poden fer-ho descarrilar, si més no en la conjuntura actual, que han optat per impedir que una part de l’independentisme d’esquerres  basc no pugui concórrer a les eleccions. A Madrid, el govern ha sumat i ha restat i sembla que ha conclòs que la normalització comporta la possibilitat que es trenqui l’estatu quo actual i s’afavoreixin majories nacionals que permetin escenaris de presa de decisions de gran abast. En definitiva, por a la democràcia. En són exemples, les bestieses que signifiquen  les exigències de condicionar la prèvia desaparició d’ETA a la legalització de Sortu, la demanda de condemna de fets passats (qüestió que no exigeix ni la Llei de Partits) o, fins i tot,  la pobresa argumental d’acusar a qui ara fa els deures per poder presentar-se a les eleccions de ser els mateixos que havien abonat la violència quan, justament, aquí rau l’èxit.
Tanmateix, la societat basca continua cercant la pau: a Gernika,  fa uns mesos, se signà un acord entre partits politics que referma la crida a posar fi a la violència, a fomentar el diàleg, a garantir tots els drets de ciutadania  i a respectar la voluntat popular, raó per la qual la crida a la mediació internacional esdevé fonamental.
Els republicans hi hem participat al costat de Paul Ríos president del moviment pacifista  basc  Locarri, de Mikel Reparaz, especialista en mediació internacional,  i de Joseba Álvarez, dirigent de la il·legalitzada esquerra abetzale. Hi hem refermat el nostre compromís solidari de denúncia de la Llei de Partits, hem reblat altra vegada el clau del diàleg i la negociació com a fórmula imprescindible per resoldre els conflictes, hem explicat la feina feta pel Grup parlamentari a Madrid, així com el treball dut a terme pel company Oriol Junqueras a les institucions europees en el marc del Basque Friendship, ens que treballa per a la creació d’entorns favorables a la negociació i impulsa la   transmissió de  la idea que la defensa de la democràcia no és un assumpte intern dels estats membres, sinó de les institucions europees.
Nosaltres, els independentistes catalans, som on sempre hem estat. I això és el que ens han agraït profundament.