Rebolcades tornant de l’estiu

Quina rebolcada! En un dia, ahir, l’autogovern de Catalunya va quedar absolutament minat a causa de la sentència del TSJC a favor del castellà com a llengua vehicular a l’escola i el pacte PP-PSOE per a reformar la constitució i incorporar-hi el principi d’estabilitat pressupostària (article 135), que demanava i ha celebrat el Directori Europeu. Al final, Catalunya acaba perdent identitat en dos dels àmbits més importants pel país: el model lingüístic, que ha garantit la cohesió social durant anys –sinó, que es passegin els magistrats per Vic i vegin si s’ha fet tant malament això de la immersió lingüística– i la sobirania economia, que si bé sempre ha quedat retallada pel famós “cafè per a tots” ara si que sembla que pot quedar tocada de mort.
 
En poques hora, des de Madrid s’ha deixat clar que Catalunya és i serà una autonomia de règim comú, que s’ha acabat això de pensar-nos que podem exigir i, sobretot, que l’objectiu dels grans partits (PP i PSOE) és avançar cap a un model bipartit a l’americana, encara que això suposi deixar fora de joc als partits minoritaris o que garanteixen les veus autonòmiques o regionals. Un dia per oblidar al carrer Còrsega (i a la Via Augusta, on hi ha la conselleria d’Ensenyament) perquè CiU, segurament contra la seva voluntat, es veurà obligada a prendre el camí de la rauxa si no vol quedar-se amb els braços creuats davant les retallades (més encara) de l’autogovern. El recurs a la sentència que ha interposat la consellera Rigau és un primer exemple de per on han d’anar els trets: el tot o res, vaja. Però, per molt que la consellera consideri que hi ha jurisprudència del Constitucional, del 1994, que avala el model català, cal pensar en una hipòtesi més pessimista. Què suposarà el res?
 
Irene Rigau no tenia dubtes que jugaria fort. Més galdós va quedar CiU al Congrés, quan evidenciat per Llamazares que la base de la reforma era un pacte PP-PSOE independentment de la resta, van decidir no votar: ni marxar com van fer ICV i ERC ni votar en contra, el què realment haurien d’haver fet en massa les forces catalanes, deixant-se de picabaralles i oposant-se a una reforma que, ara sí, ens limita molt. Tornar de vacances i trobar-se amb aquest panorama no és gaire agraït pels catalanistes; per altres, haurà estat un orgasme post-vacacional, escandalós.