1. Mentre Cameron i Salmond tenen pressa per fer el referèndum a Escòcia i només es discuteixen per el com i el qui. A prop nostre, Mas diu que només observa amb atenció el referèndum escocès i Rajoy ens acaba de collar. Braveheart o cowardlyheart?
2. Rajoy en la primera entrevista a EFE culpa les autonomies del dèficit. Ens trobem davant d’un Estat irresponsable que centrifuga dèficit (Oimés quan la majoria d’autonomies són del PP). Així doncs, discurs jacobí per amagar un cantonalisme reaccionari. La meva experiència viscuda al si dels Consejos territoriales davant els impulsos recentralitzadors era una unanimitat espanyolista amb crides a la unitat i a la homogeneització de polítiques els representants bascos i de Navarra desconnectats (ells amb el concert de fet fan el què volen i no s’impliquen en política espanyola), els representants de Catalunya partint-se la cara per defensar l’autogovern en solitari i llavors en privat alguns memebres de governs del PP o del Psoe autonòmics dir-te “tienes toda la razón”. Però el seu discurs públic era a favor de la unitat, per després pel seu compte utilitzar la picaresca i decidir polítiques locals normalment sobredotades pressupostàriament perquè tenen superàvit fiscal que és el nostre dèficit. El que els deia: cantonalisme reaccionari
. Nacionalisme escalfabraguetes
4. Si Grècia és dolenta i Europa l’expulsa, què podria fer Espanya amb Catalunya va dir Mas-Culell fent un xist. I si ho miressim al revés? Imaginem que si Espanya es porta malament, i Catalunya se’n va! En canvi, Mas justifica el seu vot a Madrid com un dipòsit a termini. I no és un xist de Mas-Culell
5. Rebaixes de gener: Espanya i França baixen solvència i Grècia al cul de sac. Ve un març marçot que s’endurà la vella i Europa si pot
Cada cop hi ha més perifèria i menys centre. MERK ozy. http://www.nytimes.com/interactive/2012/01/13/business/nine-euro-countries-ratings-are-cut.html?ref=global
