Els presos han estat classificats en el segon grau penitenciari, cosa que vol dir que tindran permisos limitats i quan compleixin un quart de la pena –en el cas dels Jordis, a partir del mes vinent. La decisió encara no és definitiva, i si demanessin treballar fora de la presó unes hores, encara podrien esgarrapar més temps fora de les quatre parets penitenciàries. En qualsevol cas, fins i tot aquesta qüestió ha despertat algunes suspicàcies entre els socis del govern català. Mentre que ERC d’alguna manera ja s’havia resignat al segon grau, JxCat continuava dient que el tercer grau era l’única opció possible. De nou, realisme contra realisme màgic. Una tònica que ara podem dir que fa dos anys que es repeteix, més o menys des de les eleccions del 21 de desembre del 2017.
D’altra banda, avui hem sabut que la justícia espanyola demana que el Museu de Lleida entregui “immediatament” 111 obres d’art més a la diòcesi de Barbastre-Montsó. Una decisió que la Generalitat combatrà, i que ha deixat un regust d’humiliació a Ponent. El motiu: avui fa dos anys justos que la policia espanyola es va endur les famoses 44 obres de Sixena del Museu de Lleida de matinada i aprofitant el 155. “Justícia poètica”, ha dit el president de l’Aragó.
