El llegat d'Agustí Centelles serà espoliat si res no ho impedeix a última hora. La col·lecció de fotografies del Robert Capa català sembla haver iniciat el camí cap a Salamanca. Irònicament la mateixa ciutat on van anar a parar els documents i obres d'art saquejades als catalans durant la Guerra Civil i el franquisme, que encara reclamem. La ruta serà la següent: Fills de Centelles-Agent intermediari-Ministerio de Cutura-Salamanca.
S'ha dit que els fills de l'il·lustre fotògraf estan ofesos perquè des de la restauració de la Generalitat el govern català no ha fet prou per recuperar el seu llegat. Això no inclouria els esforços més recents, des que el Conseller Tresserras és al cap de la institució de cultura, però fonts properes a la família senyalen que el ressentiment és molt gran. Costa de creure, per un tema de proporcions, que es pugui estar més ressentit amb les institucions pròpies, per molt poc destres que hagin estat en el passat, que amb amb al govern de l'estat que va censurar l'obra de Centelles. És pot criticar la poca inclinació cultural dels governs de Jordi Pujol (recomano l'excel·lent llibre de Patrícia Gabancho 'El preu de ser catalans' al respecte) però no es pot oblidar que un país amb el recursos tant limitats per la sagnia financera crònica al que el submet Espanya té molt poc marge de maniobra pressupostària. Quina mena d'opinió pública s'hauria generat si la prioritat de la Generalitat hagués estat la cultura?
És d'imaginar que Centelles no hauria aprovat aquest desgavell, ni el regateig de 100mil euros amunt o avall. Els fills estan tacant la imatge del fidel militant del PSUC.
Però és més greu que això. Si tossudament ens volen fer creure que som espanyols, per què l'Estat destina part dels nostres diners a desposseir-nos de l'obra d'un dels nostres mes destacats artistes? És que no podia dipositar el llegat en algun museu del Principat? La deslleialtat, tant en la negociació com en la ubicació final de la col·lecció, és enorme. Una mostra més de que a efectes pràctics tampoc som espanyols. Tornen els temps de Roberto Alcázar y Pedrín, 'rayos y Centelles!', amb jocs bruts i lleis mal·leables al gust espanyol.
