Ens pot presentar la seva evolució personal respecte la qüestió catalana? S'hi va apropar per aspectes culturals, socials, econòmics, històrics o per tradició familiar?:
De tot una mica. No crec que ningú tingui una aproximació unidimensional a una qüestió tan complexa com aquesta. En el meu cas, he treballat tota la vida en temes relacionats amb els drets, individuals i col·lectius, de manera que les reivindicacions catalanes no m'han estat mai alienes. Tanmateix, és sobretot la deriva que l'Estat va agafar a partir de l'Estatut de Catalunya que em vaig convèncer que només teníem una opció: la independència. És un procés que, d'altra banda, també ha seguit el meu entorn més immediat (familiar).
Quins pros i contres veu en la llista unitària i en les llistes separades?:
El que és important és avançar i aconseguir visualitzar una majoria clara que atorgui un mandat clar sobre com fer les següents passes. La majoria que ens cal és la parlamentària, la qual es pot aconseguir millor, crec, amb diverses llistes. Hem de ser conscients que molta gent encara dubta. I és legítim. És important que tothom pugui afegir-se al procés des de la seva singularitat. El risc de la llista única és que deixa molt gent necessària fora.
– Si demà Catalunya es convertís en un estat, quins aspectes consideraria que s'han de canviar amb més urgència?:
Construir un estat nou permet afrontar dues de les qüestions més importants que afecten les institucions actuals: la lluita contra la corrupció (i la regeneració democràtica) i el blindatge de l'Estat del benestar. No obstant, una eventual constitució hauria d'estar redactada a través d'un procés de participació ciutadana el màxim d'obert i transparent.
Quins aspectes -més puntuals – canviaria de l'actual situació d'autonomia respecte a un estat català? Per exemple, jo demanaria un abordatge i una legislació seriosa i eficient contra el maltractament animal i contra la violència de gènere:
La llista és llarga. Un estat no és una autonomia. Cal assumir responsabilitats en tots els àmbits. Tanmateix, les polítiques concretes les decidiria el Parlament, en funció de les majories que hi hagués. La meva tradició política i activista ha estat sempre la defensa dels drets i les llibertats, així com la promoció de la pau.
Com valora la internacionalització del procés i quins aspectes creu que es poden millorar?
És una lluita de David contra Goliat. La capacitat exterior de l'Estat espanyol és enorme, comparada amb la de Catalunya. Tanmateix, i malgrat les dificultats i limitacions, s'estan fent prou coses, i prou bé.
En una entrevista que em van fer vaig dir que els ciutadans havíem de confiar en els polítics. Podem confiar en què el procés està en bones mans?
'Els polítics', com a tal, no és res ni ningú en concret. Vull dir que hi ha molta gent implicada en aquest procés, i la gent és diversa en tots els sentits. Allò que hem de reivindicar és la responsabilitat i el sentit comú, tant de la gent que és a les institucions com de la que és a altres llocs. És un procés que s'ha fet gran a partir de la demanda de la gent, i això vol dir que, si els qui gestionen el procés actualment no ho fan bé, no tinc cap dubte que la gent els canviarà. Aquesta és la força de la democràcia.
– Nom, cognoms, càrrec:
Raül Romeva i Rueda. @raulromeva
De formació sóc llicenciat en Econòmiques i Doctor en relacions internacionals. Actualment no tinc cap càrrec. Faig d'analista. He estat investigador sobre pau, consultor a Nacions Unides, responsable de campanyes de pau i desarmament a diverses ONG, professor de relacions internacionals a la UAB, i eurodiputat.
Entrevista realitzada per Aïda Fadrique @gatadenit
