Rates d’aigua

Diuen els experts que les gavines, malgrat el seu vol gràcil, són com rates del mar, de l’aigua. Doncs bé, en aquests temps de penúries dels pressupostos públics hi ha diverses aus carronyaires que estan sobrevolant les administracions més tocades per llançar-se sobre les despulles. Els ajuntaments, en comptes d’eliminar serveis que no els pertoquen i reduir la despesa corrent, poden ser temptats de vendre. Error, perquè sense extirpar el càncer de la despesa, d’aquí a dos dies sant tornem-hi. Corre el rumor que algun gran grup està rondant possibles privatitzacions de companyies d’aigües locals, perfectament rendibles. Vendre un sector de necessitat pública, quan a Itàlia en referèndum ho acaben d’impedir, quan aquí ja hem patit en alguns llocs el que és estar en mans d’un quasi oligopoli, seria imperdonable. Una cosa és privatitzar instruments de promoció econòmica com els aeroports, cosa que no acaben de fer. I l’altra és tornar als oligopolis financers allò que les lluites medievals de les ciutats pel control de l’aigua van prendre als feudals.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/06/27/rates-daigua/497396.html