El 1924, la banda de Paul Whiteman va estrenar a Nova York Rapsòdia en Blau (Rhapsody in Blue), la primera obra per a concert del compositor George Gershwin.
Fill d’una família jueva immigrant d’origen rus, Gershwin, (1898-1937) va néixer a Brooklyn. El seu primer treball com a pianista va ser en una campanya publicitària (1916) i, alguns anys més tard (1931), el seu espectacle Of Thee I Sing va obtenir un premi Pulitzer, el primer atorgat a una comèdia musical. Una gran part de les seves obres de música vocal i per a l’escena, les va escriure amb l’ajuda del seu germà gran, l’escriptor Ira Gershwin. I moltes d’aquestes peces van ser enregistrades per la cantant de jazz Ella Fitzgerald, el 1959. Una iniciativa que, posteriorment, també han protagonitzat altres intèrprets com Frank Sinatra, Billie Holiday, Nina Simone o músics de la talla de John Coltrane. A Europa, però, és més conegut per la seva faceta de compositor simfònic i per l’òpera Porgy and Bess.
Sigui com sigui, és probable que la seva obra més cèlebre sigui Rhapsody in Blue, que ha estat mal traduïda com Rapsòdia en Blau, ja que l’autor no es refereix al color, sinó al gènere musical que deriva del jazz, el blues.
L’èxit va ser aclaparador. I, molt aviat, després de l’estrena a Nova York, es va convertir en indispensable en el repertori de les més famoses orquestres d’Amèrica i Europa. De fet, aquesta obra ha exercit una enorme influència sobre molts compositors, que han utilitzat patrons típics del jazz en les seves composicions melòdiques. Quelcom que, sens dubte, ha contribuït al prestigi d’aquest gènere musical.
Amb Rapsòdia en Blau, George Gershwin va aconseguir unir tres dels elements fonamentals de la música del seu país en aquella època. D’una banda, la tradició popular pianística; de l’altra, el tractament harmònic de la música de teatre de varietats; i, en última instància, destaca tota l’atmosfera del blues afroamericà. I, d’aquesta manera, es va desenvolupar una expressivitat simfònica modernitzada.
Tal vegada, el més curiós és que aquesta partitura va ser un encàrrec del director Paul Whiteman per a un concert de la seva orquestra; però Gershwin se’n va oblidar fins que va veure un anunci del concert en què l’obra central seria la seva peça. I, aleshores, a corre-cuita, amb només tres setmanes, aquell jove compositor de tan sols 25 anys va crear Rapsodia en Blau. I, certament, l’èxit de l’estrena va corroborar que Whiteman no s’equivocava en haver-la-hi encarregada. Tots dos estaven contribuint a què el jazz ascendís al cim.
Article escrit amb Helena Moliné i Rodes per a l’ACPG el gener del 2009
