Rancúnia i fellonia d’alguns o molts espanyols

                   Quan qualsevol persona catalana que tengui cert poder polític s’atreveix a exposar el seu pensament en veu alta, aquell que és enregistrat al vol pels aparells dels periodistes, que deixi en evidència certs indrets espanyols que s’aprofiten dels diners que se’n van dels Països Catalans i no hi tornen, de seguida sorgeix un ramat de persones (periodistes, tertulians, escriptors, aturats, desenfeinats, infermers, mecànics, taxistes, etc.), que als diaris, als setmanaris, a les revistes, a les ràdios, a les televisions i a totes bandes expliquen l’escàndol que els ha suposat haver de sentir aquelles barbaritats d’aquelles persones el principal defecte de les quals era esser catalanes. Encara que hagin dit grans veritats són acusats de mentiders, de falsaris i se’ls exigeix que demanin perdó i s’excusin per allò que han dit. I la rel d’aquest problema no neix del refrany “Dient les veritats, es perden les amistats”. Neix de l’odi i la rancúnia que durant segles s’ha anat creant i incubant contra els catalans a Espanya.
 
            He escrit sobre el tema perquè he rebut la notícia per Internet que circulava un text en el qual d’una manera irònica i sarcàstica intentaven ridiculitzar la Comunitat Autònoma de Catalunya si els espanyols feien un referèndum i els declaraven independents, i es deia que aquest text s’havia publicat fa una quinzena (se suposa de dies) a un diari de Badajoz. Per això m’he disposat a comentar-lo, però abans he volgut documentar-me per a verificar i contrastar el fet, encara que no hi he dedicat massa temps, perquè tampoc no es tractava de fer cap tesi doctoral. Aquest ha circulat per Internet per tota Espanya, la majoria de vegades amb el títol Cataluña independiente, però la primera vegada que l’he trobat ha estat puiblicat el mes de setembre de 2010, sempre apareix com a anònim, encara que el tenen molts de blogs, que se l’adjudiquen com si fos seu. La primera vegada que apareix és el 18-09-2010 a www.tertulianos.com amb el títol Cataluña independiente ¡Por fin!, després al podeu trobar a “nacionalismoaldesnudo.blogspot.com”, a “gratisblog.com”, a “fororealmadrid.com” amb algun afegit al final, “forodelguardiacivil.com”, a “gentedemelilla.el-foro.org”, a “paperblog.com”, a “tubuhardilla.net”, etc.
 
            Per a les persones que no l’hagin llegit, vos resumiré el que diu: que una vegada independents quedaríem encaixonats entre Espanya i França; que Espanya ens vetaria i no seríem de la UE; que que seríem com Tunísia o el Marroc; que hauríem de pagar aranzels per poder entrar a Espanya; que no tendríem l’euro i la nostra moneda podria ser el “catalino”; que als espanyols que viuen a Catalunya no els passaria res, perquè serien igual de maltractats com fins ara; que no ens haurien de pagar la seguretat social ni les jubilacions i tot això s’estalviarien; que Espanya no hauria de mantenir els nombrosos immigrants que resideixen aquí, especialment els dels països àrabs; que llevarien els doblers dels bancs catalans i els posarien al Santander, al BBVA o a Caja Madrid; que fins i tot farien tornar les accions a les financeres catalanes que en tenguessin dipositades a empreses espanyoles; que s’estalviarien les despeses dels diputats i senadors catalans que viuen en hotels de luxe quan són a la feina i també les despeses de les ambaixades catalanes, que tenim esteses per tot el món; igualment s’estalviarien el pagament de les nòmines dels mossos d’esquadra, que els paga el Ministeri de l’Interior; els rius que neixen a Espanya i després passen i desemboquen a Catalunya serien desviats o s’hi farien pantans per retenir i aprofitar l’aigua abans que arribàs a la terra maleïda; que rebutjarien el cava català i beurien xampany extremeny o francès i sidra asturiana; que si necessitàvem diners per fer ports i aeroports, Espanya ens els deixaria a un bon interès i comissions; que el Barça podria jugar la lliga amb el Nàstic, el Reus i el Sabadell i que les figures que té el Barça ara cercarien equips competitius a Espanya i a Itàlia, encara que això no ens sabria massa greu ja que nedaríem dins les “nostres senyes d’identitat”.         
 
            Per acabar vos transcriuré la part final del text: “Pero por encima de todo, los españoles, nos liberaríamos de una buena cantidad de gente que nos desprecia, de políticos que solo piensan en su tierra, y de un montón de gente que nos usa según lo que les conviene y que muchas veces lo hacen con el dinero de los impuestos que pagamos el resto de los españoles.
            Será divertido verles allí macerándose en catalanismo. Y cómo, mirándose unos a otros, descubrirán con asombro lo pequeños que son al no pertenecer a España. Cataluña tendría entonces la dimensión que le corresponde. La de un País de paletos provincianos.
            SI QUIERES AYUDARLOS A LA HORA DE COMPRAR RECUERDA QUE EL CODIGO DE BARRAS DE LOS PRODUCTOS QUE ELLOS FABRICAN EMPIEZA POR 15”.
 
            Crec que sobren els comentaris, però és molt greu, perquè documents com aquest són l’única escola que tenen per a aprendre a conèixer Catalunya. De totes maneres és molt positiu, perquè si els espanyols s’ho creuen, fan el referèdum i ens atorguen la independència, ens haurà ajudat a aconseguir el nostre objectiu.