Estem en un moment en el qual sembla que hi hagi una gran sensibilitat pels problemes socials, Llei de dependencia, reconeixement de drets de seguretat social per les parelles de fet (cas pensió de viduitat per parelles de fet)… I més enllà de les grans declaracions generadores d’entusiasmes electorals, que també es poden convertir en grans frustracions també amb repercusió electoral. Ara per ara són més importants les mancances que els avenços, i sobretot un dels àmbits on les mancances són més punyents és en el de les afeccions de tipus neurològic, esclerosi múltiple, fibromialgies… són malalties “invisibles”, que no es volen veure en molts cassos i que afecten a persones relativament joves, majoritàriament dones. No hi ha res previst per aquests cassos, si vas en cadira de rodes et posen una rampa, et poden habilitar teclats d’ordinador si cal, però per segons quin tipus de patología no passes d’un reconeixement de minusvalia del 33% que et dona dret a una reducció de la base imposable de l‘IRPF, però sovint passa que una reducció sobre una base imposable zero segueix sent zero. El zero és un dels nombres més curiosos que hi ha, ens permet usar el sistema decimal, cosa molt intel·ligent, però com siguis un zero a l’esquerra talment com si no hi fossis, les persones zero a l’esquerra, ara per ara, no els queda més opció que la misèria, la qual cosa no vol dir misèria zero. I així podriem seguir fins l’infinit, un nombre també molt interessant…
Rampes per a les incapacitats neurològiques?
|
- Publicitat -
Publicitat