Rajoy i la resta del Govern central han anat afirmant una vegada i una altra que el poble català no podia exercir el dret a decidir, perquè anava contra la Llei, que les eleccions del 27 de setembre no eren plebiscitàries, perquè això no estava previst a la Llei, que quasi totes les decisions que prenia el Govern català es trobaven fora de la Llei. El Govern català ha hagut de fer molts equilibris i ha hagut de cercar tots els camins legals existents, per aconseguir que de qualque manera el poble català pogués exercir el dret natural de poder decidir el seu futur, de tal manera que el Govern espanyol no els pogués dur al Tribunal Constitucional. D’aquesta manera el 27 de setembre, se suposa que s’hauran pogut celebrar unes eleccions autonòmiques, que tant si volen com si no, seran plebiscitàries.
Qui ha ratificat aquest fet ha estat precisament el president Rajoy i la resta del seu Govern, que en lloc de comportar-se com si aquestes eleccions fossin el que ells deien, simplement autonòmiques, no haguessin comparegut un rere l’altre pel Principat de Catalunya i no haguessin intentat atemorir i usar la por com a únic mètode de convèncer de les seves tesis els votants. Però és que, com s’ha anat demostrant, han usat la mentida com a tècnica principal per inculcar la por: que si quedareu fora de la UE, que si els empresaris se n’aniran, que si no cobrareu les pensions, etc. Però darrerament, Rajoy i el seu partit, el Partit Popular, han usat com a amenaça, la de perdre la ciutadania espanyola i l’europea. En una entrevista a Onda Cero, suficientment airejada i explicada, deia que el que pretenien alguns era demanar a la gent que renunciassin als seus drets com a espanyols i com a europeus, ja que això anava contra el rumb normal del temps, i que aquests drets eren els que ells tractaven de defensar. Quan el periodista li va afirmar que la nacionalitat espanyola només es perdia si ho desitjaven, el president va demanar, i l’europea? L’entrevistador li va haver de dir que l’europea no es perdia si es conservava l’espanyola. Quan el president Rajoy va veure que l’havia feta grossa, va voler sortir del pas dient: em sembla que entram en una disquisició que no condueix enlloc. Després, més tard, encara va continuar afirmant el mateix i algun ministre també va repetir la mateixa cançoneta.
Els catalans que vulguin mantenir la nacionalitat espanyola, i, per tant l’europea, tenen les lleis següents que els protegeixen:
Article 11.2. de la Constitució espanyola: Cap espanyol d’origen no podrà ser privat de la seva nacionalitat.
Article 24.1. del Codi Civil: “Pierden la nacionalidad española los emancipados que, residiendo habitualmente en el extranjero, adquieran voluntariamente otra nacionalidad o utilicen exclusivamente la nacionalidad extranjera que tuvieran atribuida antes de la emancipación. La pérdida se producirá una vez que transcurran tres años, a contar, respectivamente, desde la adquisición de la nacionalidad extranjera o desde la emancipación. No obstante, los interesados podrán evitar la pérdida si dentro del plazo indicado declaran su voluntad de conservar la nacionalidad española al encargado del Registro Civil.”
Article 20.1. del Tractat de Funcionament de la Unió Europea: Es crea una ciutadania de la Unió. Serà ciutadà de la Unió tota persona que ostenti la nacionalitat d’un Estat membre. La ciutadania de la Unió s’afegeix a la ciutadania de l’Estat sense substituir-la.
Més clar, aigua. Dues lleis espanyoles i una d’europea són torejades pel president Rajoy i el seu Govern, quan s’entossudeixen a afirmar que els catalans que vulguin conservar la nacionalitat espanyola i europea no ho podran fer. També s’ha de dir que existeixen lleis que obliguen els estats on s’ha cotitzat a pagar les pensions. N’hi ha per estar fart de tant de mentider. Amb tot el que he explicat no he volgut dir que el poble català esperi esser beneficiat amb la nacionalitat espanyola, però sí he volgut explicar que tots els que no són independentistes la podran conservar si així ho volen. Supòs que ha quedat clar.
